XXIV FIRA DE SANT PONÇ DE CÀNOVES I SAMALÚS

Orfe del seu fundador, la Fira de Sant Ponç de Cànoves i Samalús, un any més, continua viva amb  l’esperit il·lusionat de Ramon  Fort (q.e.p.r). Una estàtua, obra de l’artista de Samalús, Srta. Font, que presidirà els jardins de l’Ajuntament, será un record permanent d’una vocació i la veu constant d’un missatge que recordarà als veíns del  municipi i als seus visitants les bondats de les festes populars i el bens de la naturalesa, d’una manera especial els de les plantes remeieres. La salut de la gent i dels pobles és l’eix  que amb el seu moviment giratori permanent, recolzat  els extrems en la política i la religió, convida a enfortir i enriquir les facultats i capacitats físiques, psíquiques i morals amb l’objectiu d’assollir la integritat individual personal en el marc d’un món global. En aquest sentit la figura de Ramon  Fort de la que la seva estàtua ens en farà memòria, ens recordarà, a cau d’orella, que la globalitat dels pobles, de les nacions i del món, comença per la personal perquè un home i una dona són per naturalesa éssers polítics i religiosos que gaudeixen de la força física, de la psíquica i la moral perquè la seva intel·ligència i la passió treballin d’acord amb el mandat rebut de la naturalesa universal, mandat que per en Ramón era d’orígen diví. I precisament era aquest convenciment la font de la seva força, que li feia superar tota mena d’entrebancs per complir amb el que ell creía eren les seves obligacions. Per en Ramon la relació amb Déu, la duia a terme fent de polític, de practicant religiós, de promotor cultural, de treballador productiu en el camp de la seva vocació humana i tota acció que portava a terme era, a la vegada, un servei a la societat i una pregària al seu Creador. I aquesta consciència li donava força quan s’equivocava, era humil i sabia demanar perdó, malgrat en algunes ocasions li fos difícil, però ell era conscient, que de les errades en podía treure conclusions positives i útils. El  seu traspàs no és un adéu, ans el contrari, és un continuem treballant junts per la pau des de estances diferents, efímer la humana, eterna, la celestial. Ramon en l’acte inaugural de la Fira ens saludava des de l’eterna. Ell ha assolit la globalitat per la que treballava, el Regne de Déu.