Quan em mori, li explicarè tot a Déu

Paraules d’un nen sirià, greument ferit, quan s’estava morint. Denúncia d’una realitat que les grans potències no en fan cas i amb la seva política están generant gravíssims problemes a la humanitat. Jo acuso a la política i a la religió. No compleixen els seus objectius i amb les seves lleis han facilitat que l’economia actui de llei universal. La impotència de la gran majoria social enfront la minoría dels dominadors de les riqueses naturals, el diner és fruit dels bens de la terra, trobarà la força per reciclar-se. A Europa la política ha traït l’esperit inicial dels fundadors de la unió i ha d’acceptar la seva part de culpa en la denúncia d’aquest nen “que al morir li explicarà tot a Déu.” La política mundial, amb termes teológics del nen sirià, està pecant mortalment per la seva incapacitat d’aturar les injustícies. Les grans potències només actúen per defensar el domini de les riqueses naturals, per exemple, el pretoli. El gran capital no té cap escrúpol d’apoderar-se de les riqueses naturals d’un país i deixar els seus habitants en la misèria, com ha succeït a l’Àfrica. Les paraules d’un nen donen la volta al món. Quin poder tindran? Només seran actives si la societat humil les fa seves i s’enfronta amb els grans sense por. El gran capital necessita la submissió de la població per crèixer i ho fa sense compassió. Només cal una ullada a la pell de brau per adonar-se com el diner ha corromput la política fent nous rics per crèixer més encara. Exemples de polítics de la democràcia que s’han lliurat al diner n’hi ha a Espanya i prou coneguts però están suficientment protegits políticament i legal per presumir de persones d’una gran dignitat. Però sortosament, penso que aquest escut comença a afeblir-se. Resta molt encara per fer. A Catalunya la volen condemnar a mort. I Catalunya desafia la mort i creu en la resurrecció. Està vivint un procès de denúncia mundial i els fills verdaders de Catalunya no podem defallir, ni fallar, han d’aprofitar tots els moments per fer arribar al poder constituit, encara que sigui injust, la denúncia. El dia 25 de maig d’enguany amb motiu de les eleccions europees els catalans han de donar el vot al partit o partits que millor faran sentir la veu catalana a Europa. La victòria catalana només depen dels catalans. Cal fer honor al gest de Guifrè el Pilós, cal seguir l’exemple dels lluitadors de l’onze de setembre de 1714, cal ser conscients que com a catalans tenim una responsabilitat en el món que ningú pot impedir, cal que el cant dels segadors sigui l’himne del nen sirià, cal que la denúncia de la corrupció sigui el resplandor de la llum de l’esperança. Denunciem amb el nen siriàles injustícies de casa i d’arreu.