No n’hi ha prou amb guanyar…!

Hi ha comentaris que són comunicacions valuoses quan es tornen boomerangs. I aquests esdevenen perillosos denunciant la incoherència de qui els pronuncia. El boomerang és una resposta que contradiu al qui aconsella creient-se posseïdor de la veritat. Una rebelió de la naturalesa. Un boomerang, si hom el reconeix, té la qualitat de convidar a l’auto-reflexió i més quan el responsable de certs comentaris dóna la impressió que no els ha meditat i són fruit d’una manipulació sofisticada. Les votacions europees han posat al descobert boomerangs no acceptats per l’orgull del guanyador. Guanyar és un fruit que respon a l’assaonament de l’arbre. Els fruits, sent sempre fruits, poden ser madurs, poc fets i fins i tot, podrits, independentment de les aparences que poden ser boniques. A Espanya les eleccions al Parlament Europeu les ha guanyades el PP però no per llençar les campanes al vol. En aquest sentit són curioses manifestacions de la Sra Cospedal. En una d’elles es considera satisfeta perquè només a Espanya i Alemanya les ha guanyades el partit del govern. En una altra atribueix la davallada a Catalunya del seu partit a l’abstenció, precisament en l’autonomia on ha crescut més la participació. Óbviament, quan no es vol, mana la  ceguesa voluntària amb el risc del boomerang. Boomerang que s’ha disparat tambè a nivell internacional. Per a més inri d’incoherència és curiosa la interpretació que en fan de la seva victòria i de la davallada del PSOE. La victòria del PP la consideren un mèrit de la seva gestió i la davallada del PSOE fruit de la seva mala política. Ambdós partits han perdut en aquestes eleccions, comparades amb les de l’any 2009, la friolera de més de dos milions de vots cadascun. I la seva representació a Europa és de vuit diputats menys. Els maldecaps que els hi han produit els resultats no els deuen deixar pensar raonablement. No han  paït els cinc parlamentaris de PODEMOS de qui mal parlen i tampoc el resultat de la seva campanya anticatalana en la que el boomerang els hi ha recordat la victòria clara del sobiranisme amb un seixanta per cent dels vots. Com explicaran a Europa el seu fracàs? El govern català, contràriament al d’Espanya, ha guanyat vots, mantenint l’equilibri, cent mil, molt significatiu d’acord amb el cens electoral i de signe positiu, tot el contrari del partit del govern d’Espanya, el PP, amb signe negatiu al perdre més de dos milions de votants. Mal favor li fa al PP europeu aquesta pèrdua quan en les votacions alemanyes s’hi ha infiltrat un diputat de signe neo-nazi. Es pot estar orgullós d’una victòria assolida inexplicablement amb pèrdues tan importants, amb situacions de campanya ridícules, amb afirmacions absolutistes i dogmàtiques que els resultats, sobre tot a Catalunya,  han denunciat el vot del dret a decidir tan menys-preat i il·legalizat per voluntats que es diuen democràtiques i no hi actúen? Uns resultats per meditar seriosament tant a nivell nacional, com europeu i que una consciència democràtica aconsella un diàleg positiu i constructiu des de la realitat i la voluntat dels pobles. Però els signes que venen des dels comentaristes del pobrement guanyador són els d’instal·lar-se en la prepotència d’una llei escrita per beneficiar els ciutadans, no per convertir-los en esclaus. La internacionalització del comportament democràtic  de la nació catalana allargarà la mà al nou estat europeu. No n’hi ha prou amb guanyar, a vegades, guanyant tambè es perd.