El Cardenal Cañizares bisbe de Barcelona?

El rumor, per començar, ha desvetllat la campanya de “volem bisbes catalans”. Senzillament, i amb tots els respectes, penso que el cardenal Cañizares no és l’autoritat religiosa adient per dirigir una diòcesi catalana i molt menys amb la situació política en que està immersa Catalunya. Només el rumor ja insinua intromissió política. El fet que el mateix Cardenal manifesti que està disposat a estudiar per poder parlar en català correctament fa suposar ingerències subtils de caire polític. Per altra banda no és cap secret la seva preferència pel PP i en contra d’ell haver signat el manifest dels bisbes en que declaraven que moralment era inacceptable defensar la independència de Catalunya. Al PP i a l’espiscopat espanyol les hi demanaria, als primers més coherència democràtica i als segons més coherència evangélica. Tant uns com altres no es cansen de repetir que no es pot barrejar política i religió. No hi estic totalment d’acord. Per a mi ambdues tenen responsabilitats socials molt clares. La política ha rebut el mandat natural de vetllar per una convivència humana cívica i social en pau amb un ambient en el que totes les persones gaudeixin d’una vida digna. La religió ha rebut el mandat de convertir la vida terrenal de totes les persones en un marc de transcedència per  esdevenir ultranaturals, en una paraula eternes amb la divinitat. Interferir en els drets naturals amb ingerències manipuladores significa actuar en contra de la llei que programa les identitats individuals i col·lectives. Jesús en l’evangeli ensenya el camí perquè tot alló natural esdevingui sobrenatural. I el primer principi bàsic és el respecte a la persona i a la seva llibertat. Les manipulacions polítiques i religioses de les persones van en contra de la llei natural i també de les ensenyances evangèliques. La llei natural no és contrària a la llei divina, és el primer ambient per assolir el diví. Una autoritat religiosa que es manifesta contrària al dret a decidir el model polític de les persones posa pals a les rodes perquè amb la seva identitat compleixin els objectius religiosos. Un bisbe no ha d’intervenir en la voluntat política d’un poble a ser independent sinó que ha de treballar perquè amb el seu model polític assoleixi els objectius d’una altra vida sobrenatural. Si el C ardenal Cañizares respecta la voluntat del poble català no hi trobo cap inconvenient que esdevingui el seu líder religiós.