VIATGE DEL PAPA FRANCESC I ELECCIONS EUROPEES

Votar perquè Europa sia de veritat l’Europa dels pobles no és només important, sinò també transcendent. Transcendència que ens recomana el viatge del Papa a Terra Santa. Israel i Palestina són pobles fills del mateix pare Abraham i tenen un signe religiós d’orígen amb un missatge universal. Però el missatge religiós del Papa té també un objectiu polític d’urgència. Tres aspectos defineixen clarament com la religió no pot desentendre’s de la política i la política no pot marginar la religió. I ha estat un autoritat religiosa qui amb el seu viatge ha marcat algunes pautes. 1) l’acompanyen un rabí jueu i una autoritat musulmana, ambdós amics personals del Papa. 2.- el bes de la pau entre el Papa i el President de Palestina en la celebració de l’Eucaristia a Betlem. I 3.- l’oferiment de Vaticà com espai de trovada entre el President d’Israel, el de Palestina i el Papa com a mitjançer. Diàleg entre religions per demostrar una convivència positiva i enriquidora, diàleg entre polítics per portar la pau als pobles. I una reflexió que és un signe que els nostres temps reclamen: que la religió i la política compleixen els seus objectius i els seus deures, en nivells diferents certament però que convergeixen  necessàriament en el benestar de les persones. La intel·ligència i la voluntat, intermediàries entre la matèria i l’esperit palesen que sense unes institucions polítiques dialogants la convivència humana no será ni justa, ni verdadera. La política ha de preocupar-se amb la col·laboració de les dues facultats esmentades del benestar material i la religió, també amb la intervenció de les dues mateixes faculatst, del benestar espiritual de les persones per d’aquesta manera assolir la felicitat integral perquè la persona ho és, essent global. Les persones polítiques escollides per formar part del Parlament Europeu serán responables per treballar per la integritat real de les persones capaces de formar una convivència verdadera i justa? Més aviat penso que no. Les institucions polítiques europees seuran a la taula de diàleg amb les institucions religioses europees? Penso més aviat, que no. Perquè a Europa avui no manen les persones, el diner domina als governants. Mai un servei està per damunt del servidor. I la política europea la dirigeix l’economia. I les persones? Crec profundament en la gent, en la gent del poble que fa sentir la seva veu. Veu que no està sola perquè l’acompanya una altra veu, sortosament ferma i forta: la del Papa Francesc palesant-ho a Israel i Palestina. És una veu de futur, com ho és la veu del poble denunciant les injustícies de la política i de la religió si s’escau. L’exemple del Papa de treballar per la pau dels dos pobles germans, històricament enemistats, és un signe del segle XXI.