El dogmastime polític és l’heretgia de la convivència

Un heretge en religió és aquella persona que s’aparta dels principis fonamentals de la seva doctrina. Però el dogmatisme no té espai en la convivència. Dogmàtic no és una idea temporal, perquè alló dogmàtic és inamobible i en l’espai i el temps tot és movible fins les idees i principis bàsics que poden ser manipulats. Una cosa són les manipulacions de les idees i una altra de diferent són els comportaments dogmàtics basats en la inamobilitat de les lleis. Les lleis naturals òbviament són intocables i permeteu-me que digui que són divines. Són dogmàtiques. Però les lleis humanes són primerament efímeres perquè amb canvis de govern alló que per un règim és bo per l’altre és dolent. Compareu les lleis del franquisme amb les de la democràcia. Sortosament hi ha diferències però, en algunes questions, no tantes. És el producte dels interessos personals. En la democràcia espanyola s’hi experimenten massa comportaments dictatorials. Goso afirmar que el problema de la convivència desequilibrada de la pell de brau és consequència de comportaments dictatorials aplicats a la democràcia. La postura del President del Govern envers Catalunya és un bon exemple. Una llei no pot mai ser un obstacle per la millora de vida dels pobles. L’adagi llati, molt antic, ho diu prou clar: “primum vivere, postea philosophare”, primer viure, desprès filosofar. En el fons la política no és res més que filosofar sobre la vida dels pobles i de la gent. Però dissortadament la política actual no deixa viure perquè la gent no pugui pensar, perquè si pensa els hi poden parar els peus del seu model de governar. I el model de governar, avui, a Espanya és dogmàtic i contra natura. Per què? Per què està sota la protecció d’unes lleis que dissortadament són fruit d’una corrupció. Unes lleis que en cas de conflicte no deixen parlar el poble i la resposta és la policía al carrer. Estructuren una base de convivència corrupte. En l’època franquista vaig tenir un professor que ens deia que la corrupció nomès es podía atacar estudiant les seves bases doctrinals. I les bases doctrinals del Govern actual d’Espanya són la Constitució. Convertir-la en dogmàtica esdevé la força del President del Govern però, a la vegada, la seva feblesa. Ser dogmàtic temporal és, senzillament, una traïció a la democràcia.