Govern d’Espanya, no li cau la cara de vergonya?

Sóc un jubilat, tinc 87 anys, acabo de rebre la carta del “Ministerio de empleo y seguridad social”, que sembla un himne a la política econòmica del govern comunicant-me que la meva pensió del 2017 ha augmentat un 0’27%. Quina manera tan poc humana de respectar els jubilats! Em considero un privilegiat, malgrat les errades que he comès però no és per tirar les campanes el vol el percentatge. Senzillament, l’augment de la meva nòmina de pensionista més la de viduetat és de 4’36 €. Impossible fer front als augments de la llum, del gas, de la benzina, dels productes de primera necessitat i dels impostos. Als pensionistes l’augment era del 0’25%, però la dels polítics, quatre vegades més. Des d’una vessant purament humana, és una greu injustícia. I només hi feia falta que el govern del PP impedís treballs culturals remunerats als jubilats, com cobrar drets d’autor dels seus llibres, conferències o altres activitats culturals. I és escandalosa aquesta mesura quan els jubilats són la gran massa de voluntaris que estalvien a l’estat una gran quantitat de diners substituint mancances de la política envers la gent necessitada. El meu exemple humil: la meva activitat cultural, actualment President del Niu d’Art de Parets, soci d’Òmnium Cultural i organitzador d’activitats culturals com el senzill espectacle  RAMON LLULL SOM TOTS I TOTES i la publicació de cinc llibres de poemes, quatre d’esports i tres de memòries d’artistes plàstics i tot des de la voluntarietat, que curt i ras, vol dir que hi aportes diners. Referent als llibres, els meus beneficis, si és que en tinc, no poden superar els 9.000 €/any. En aquest concepte, no es té en compte que quan un jubilat publica un llibre ha de pagar l’IVA, dóna feia a l’editorial i a les llibreries. I una altra raó, que per a mi és molt important: impedir que un jubilat publiqui o esdevingui conferenciant remunerat és un atac a la cultura i una negativa al dret d’expressió. És empobrir la societat a tots nivells. Però quin és el tracte als polítics jubilats? Tot el contrari. No cal donar noms, són prou coneguts perquè les portes giratòries, per sort, fan soroll. Sr. President i Ministres del Govern estem vivint uns moments en que ompliu les boques de mèrits, que en realitat no ho són.

Existeix una realitat en la pell de brau que us importa ben poc, els pobres. Mentre a Espanya una persona no disposi d’un sostre digne i d’uns mitjans de subsistència dignes, la responsabilitat és del govern perquè la seva política va en una altra direcció. El primer deure del governant i la primera obligació és treballar per la dignitat de tots els governats, pels pobres amb més dedicació. I a Espanya aquesta condició no es respecta prou bé. És indignant, passejant pels carrers i places, passar davant d’homes i dones, i a vegades, infants, que demanen almoina per poder menjar. I quan m’hi trobo penso seria bo que la supèrbia d’alguns governants els aboquès a situacions semblants. Hi ha diners per fabricar armament en quantitats multimilionàries, per mantenir policia i exèrcit (és veritat que amb sous massa desiguals d’acord amb la graduació), per construir vies, estacions i trens AVE econòmicament de difícil justificació, però hi manca alló que és més important voluntat i capacitat política per què la dignitat humana sigui norma en totes les llars. Als governs que no ho aconsegueixen els hi hauria de caure la cara de vergonya i dimitir. I no ho aconsegueixen perquè a qui primer haurien de posar en ordre és a l’economia. És indignant que a Espanya 20 persones superin el capital de 14.000.000 de ciutadans. Amb els impostos que s’estalvien o se’ls hi condona, els jubilats no tindrien problemes. La política li té por a l’economia, al gran capital.