La política ha falsejat la història

Quan la humanitat esdevinguè una altra component de l’univers va descobrir que la seva subsistència i continuitat estava estretament lligada als productes de la terra, vegetals i animals. La seva superioritat psíquica per la seva intel·ligència i emotivitat va rebre l’ordre de la naturalesa d’organitzar la seva història. A la vegada que la natura li posava a les seves mans innombrables mitjans de vida, les diferentes capacitats humanes li obrien el camí d’haver d’organitzar-se. I la capacitat organitzativa li venia donada per les diferents tendències que definien les persones. I llastimosament entre aquestes tendències hi aparaguè la de dominar els altres atribuient-se poders superiors. La divinització dels governants. Tendència, que amb altres paraules, encara regeix a ple segle XXI. Les persones que reberen l’encàrrec d’organitzar la convivència van corrompre la seva col·laboració esclavitzant a una part considerable de la humanitat. I aquesta corrupció encara és vigent en l’actualitat. I no van tenir escrúpols, com tampoc els tenen avui dia, de manifestar que ells tenien la veritat que els feia superiors i com a consequència s’apoderaren dels bens naturals, que en el seu orígen, estaven destinats al benefici de tota la humanitat. I aquesta corrupció que s’enfila als primers anys de la història es presenta al segle XXI com salvadora de la humanitat. I un dels instruments salvadors és la mort. La mort com col·laborador de fer més rics  als rics,i  més pobres al pobres i si és menester convertida en legalitat quan les persones per la seva edat esdevenen una càrrega i no tenen dret, diuen, a viure. Aquesta és una de les conclusions de la gran política i economía del segle XXI. Amb aquesta mentalitat, la societat està condemnada a una convivència manipulada en la que la pobresa és la garantia del poder. Dissortadament al poder no li preocupa si la gent gran és un factor de riquesa, perquè des d’aquesta vessant es veuria atrapat en la seva injustícia. La mort al servei de la política és un capítol de la filosoifia de convivència del segle XXI, malgrat que s’empari en la implantació de models democràtics. La democràcia és una tapadora de moltes vergonyes inconfesables que menystenen l’ésser humà amb la hipocresia d’escriure en les seves lleis que la persona, com ciuitadana, és sobirana, però només ho és quan beneficia les exigències dels poderosos que converteixen les lleis aprobades, cal confessar que manipuladament, pels ciutadans, en dogmes de fe. Sortosament les noves tecnologies al servei de la intel·ligènciaa humana en mans de ciutadans dignes, creïbles i solidaris alguns, están posant al descobert la hipocresia política que es veurà obligada a un reciclatge de fons si de veritat la democràcia es recicla i es converteix en defensora de tota la humanitat. Són aquelles contradiccions de la història que posen en evidència les intencions al comprovar els resultats. I els resultats de la política universal i la nacional de la pell de brau denuncien, avui, desequilibris causats per la injustícia dels responsables de tenir cura dels models socials. La dignitat humana no està en la centralitat de la història del segle XXI.