No podía ser d’altra manera, ni en un altre indret. Catalunya
al centre de l’huracà. El segle passat, la justicia de l’Espanya de Franco va
condemnar a mort i afusellà a qui fou President de la Generalitat, Lluis
Companys, per haver estat president de la Generalitat de Catalunya i defensor
dels seus drets. Detingut amb alevosia amb la col·laboració de Hitler. El
primer President de la història afusellat. I en relació a aquest fet històric
vos i el vostre govern us heu negat a declarar nul el judici i a condemnar els
crims del franquisme. És curiós que vos i el vostre govern hagueu portat a
judici a qui fou President de la Generalitat, Artur Mas i a dues conselleres
perquè facilitaren el dret d’expressió al seu poble un nou de novembre. I tots
dos judicis sota l’empara de la llei. No li diu res, Sr. Rajoy, aquesta
semblança? Amb la democràcia l’ odi contra Catalunya no ha minvat. El judici de
Companys i el de l’Artur Mas i conselleres, sota l’empara de la llei. Quina de
les dues legislacions és menys il·lícita? I és curiós, mentre l’estat espanyol
porta a judici a polítics catalans, Catalunya els hi fa costat però fa molt
més, alló que el govern d’Espanya no ha complert, tot i el seu compromís,
manifesta la seva voluntat d’ajudar als que busquen refugi a Europa, organitza
manifestacions per mentalitzar el món i la cultura catalana, amb un gran
concert, demostrarà a la societat la seva solidaritat. Sr. Rajoy, és per
pensar-hi, Catalunya ha obert les portes a 4.500 refugiats que no han pogut
entrar perquè el seu govern no ha volgut.
40.000 persones acompanyaren als
acusats i els vostres polítics unionistes han estat tan intel·ligents que amb
les seves declaracions s’han burlat de Catalunya. Però Sr. Roy, ho tinc molt
clar. Amb el judici contra Catalunya, ha començat la vostra devallada i el
vostre calvari polític. No seran els catalans els vostres acusadors davant la
història, seran els mateixos que ara us fan les mil carantonyes. No sóc
jurista, ni advocat, ni entès en lleis, però la coincidència de dos judicis
contra Catalunya i els seus governants, és un missatge de futur que fa pensar.
La democràcia no accepta falses interpretacions. Avui Catalunya ha rebut
suports de València, Mallorca, Euskadi i Perpignan. No està sola. I una intuició,
el vostre acusador será la Constitució. Amb La democràcia no si juga.


Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada