La Constitució en un model democràtic no és una llei per
protegir el poder, tot el contrari, és una llei per obligar-lo a ser coherent,
creïble, just i solidari amb els ciutadans. La principal obligació del govern
és vetllar perquè totes les institucions del seu espai compleixin amb els seus
deures i no oblidin que el primer dels seus objectius és la dignitat i el
benestar de tothom. Els estaments, tots, polítics, religiosos, econòmics,
culturals, socials són servidors de la seva societat i solidaris amb les altres
i els governants estan obligats a exigir-els-hi i a fer-les-hi complir. Un negoci
és un servei a la societat. No un explotador com el de l’empresa Castor amb la
seva instal·lació de gran risc davant les costes del Mediterrà i que el seu
Govern va indemnitzar fent-ho pagar a la societat. Una entitat bancària és un
servei a la societat, no una explotadora. I aquest concepte el seu govern no el
contempla des d’el moment que els hi permet actuacions abusives com les
clàuseles sol, per exemple.
El govern ha de vetllar per el progrès cultural,
des de l’ensenyament a les investigacions científiques de tota mena i en aquest
capítol hi té molt a desitjar. El govern ha de vetllar perquè la llei es compleixi
però en aquest capítol no pot oblidar que massa sovint la llei no és justa per
a tothom i el perjudicat té dret a opinar i no se li permet. El govern en un
model democràtic té el deure de defensar-lo, no de tacar-lo com esdevé per
actuacions que de democràtiques només en tenen el nom. El govern té
el deure de perseguir la corrupció, però
cura, quina credibilitat té l’actual esquitxat com està? El govern té el deure
de defensar l’estat en el que ha estat elegit, però alló que no pot fer és
perseguir pobles que democràticament reclamen
ser. Sr. Rajoy i ministres del govern d’Espanya
el vostre comportament envers Catalunya és democràticament indefensable i
constitucionalment inacceptable. El comportament que teniu amb Catalunya, és la
rabieta d’un nen petit perquè els seus pares no li compren la joguina dels seus
capricis. La joguina que vol el Govern d’Espanya no la tindrà perquè no sap
tractar el nen, ni pedagògicament ni psicològicament, i com el nen és una
nació, ni políticament. Sr. Rajoy el darrer desplegament de la Guàrdia Civil a
Barcelona, possiblement, en el seu moment hauria tingut sentit, però en el moment
que l’heu practicat només senten des de l’odi i per fer mal a una part d’Espanya
que vol ser lliure i esdevenir un estat. I les formes, Sr.Rajoy, deslegitimen
la vostra actuació, primerament perquè el vostre partit és tant o més corrupte
que la CDC que perseguiu pel famós 3%. Heu deixat passar massa anys i ara
aprofiteu una avinentesa que posa en evidència la complicitat que el vostre
partit compartia amb el de Jordi Pujol. Ataqueu els drets d’un poble
respectuós, festiu, demòcrata i solidari amb la voluntat de desprestigiar-lo
davant d’Europa, però no ho aconseguireu. Un detall, potser petit, però
important. Catalunya ha demanat 4.500 persones que fugen de la guerra i la
persecució i no poden ser acollides per la política insolidària del govern d’Espanya
que no ho autoritza i no compleix el compromís de donar sostre el nombre de
persones, contret amb Europa. Sr. Rajoy, les preferents, les clàusules sol, les
estacions de l’AVE sense gairebé passatgers, el corró mediterrani ajornat i
incomprès, les sancions d’Europa no complertes, ídem del Tribunal
Constitucional, les corrupcions del seu Partit i d’altres, les reserves de les
pensions destinades a altres destins, l’incompliment de l’augment de les
pensions, el famós cas Castor, les manifestacions de ministres del seu govern
no sancionades, la mà estesa quan en la realitat era un bluf, la disposició al
diàleg sense parlar del principal motiu, les critiques injurioses pels catalans
de membres del seu Partit, del PSOE i d’altres sense consequències, visitar
Catalunya sense entrevistar-se amb el seu President.
La lista és més llarga i
no l’afavoreix gaire, amb la particularitat que els aires d’Europa sembla que
canvien i no li són massa favorables al govern d’Espanya. Sr. Rajoy, molta veritat
hi ha en la dita que la dóna del rei no només ha de ser justa, que també ho ha
de semblar. És molt difícil semblar, sense ser. Sr. President les ales no són
sempre prou hàbils ni amples per amagar alló que s’hi vol aixoplugar. Només hi
ha un camí: la dignitat personal. Sens ciutadans dignes no hi ha democràcia, Els governants són ciutadans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada