No és cap secret que les idees són el començament de molts
moviments, canvis i transformacions. És una constant de la història. Un
coneixement genera la idea, la idea desperta el desig i el desig porta a la
realització. I aquest procès és reconegut per la Constitució espanyola que és
un desig d’Espanya.
L’article 16, 1 expressa: “Es garanteix la llibertat
ideológica, religiosa i de culte dels individus i de les comunitats sense cap
més limitació, quan siguin manifestats, que la necessària per al manteniment de
l’ordre públic protegit per la llei”
.
Entenc que “llibertat ideológica” es refereix a tota mena
d’idees perquè d’altra manera no era necessari l’adjectiu. Per altra banda
“l’ordre públic” hi ha moltes maneres de contradir-lo i una pot ser política.
El dret a decidir manifestat a Catalunya públicament no ha estat en cap ocasió
perturbació de l’ordre públic, ans tot el contrari, festiu i respectuós. I cal
remarcar l’expressió “sense cap més limitació”. Amb aquest article a la mà, el
NO al diàleg sobre el tema és d’una flagrant inconstitucionalitat.
L’article 9 ens recorda:”Correspon als poders públics de
promoure les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de l’individu i
dels grups en els qual s’integra siguin reals i efectives i remoure els
obstacles que n’impideixin o en dificultin la plenitud i facilitar la participació
de tots els ciutadans en la vida política, económica, cultural i social”
Parem-hi esment: pomoure les condicions, remoure els
obstacles i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida
política. La participació no només s’exerceix votant, sinò també pensant i
manifestant les idees que l’article 16 ens diu sense limitacions. És a dir les
del dret a decidir i també les independentistes. No complir l’article 9 és un
comportament anticonstitucional. Òbviament que no tothom pensa igual, només faltaria,
per aixó hi ha el diàleg que exigeix la llibertat d’expressió. Una societat
sense idees contràries i fins i tot contradictòries és una societat condemnada
al fracàs. La gent parlant s’enten, diu la filosofia popular. I certameent que
aquesta expressió popular porta una gran càrrega filosófica. Però el poder se
sent disminuit fent cas al poble, malgrat que la Constitució diu que ella
existeix per voluntat popular. Una contradicció més de la política.
L’article 9 quan diu “correspon als poders públics de
promoure les condicions per tal que la llibertat….. de l’individu i dels
grups…. siguin reals i efectives” afirma taxativament que la llibertat de les
persones es pot manifestar democràticament en tota la seva extensió i impedir
defensar la llibertat de ser independent és demostrar la nul·la efectivitat
dels poders públics espanyols. Ho diu la Constitució.



Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada