No és la meva intenció parar esment en la tendència religiosa
dels organitzadors i participants en la maniifestació organitzada per CASA
NOSTRA, CASA VOSTRA amb el lema VOLEM ACOLLIR. No dubto gens que hi actuaven
agermanades persones creients i no
creients, atees i agnòstiques, catòliques, musulmanes, jueves, protestants i
d’altres religions amb el denominador comú, la defensa del dret a la dignitat
de totes les persones. És veritat que la dignitat es mereix, però també ho és
que la política dels nostres dies, també la del segle XXI, ataca denigrant.
Malgrat aquest atac, les persones que fugen dels seus agressors són immensament
més dignes que no pas ells, perquè la
lluita per la vida és un grau altíssim de dignitat. Com a persones són molt més
dignes aquelles que moren ofegades en el mar que no els polítics que han
provocat la seva fugida i aquells que no volen i no els hi donen acollida. La
veu del poble que clama justícia i solidaritat no és només la veu del poble
sobirà sinò que és la veu de la transcendència universal, la veu de las religió
que vetlla per la integritat de les persones.
No em refereixo a cap religió en
concret i sí al segon suport de la humanitat que és la religió fent binomi amb
la política. Dissortadament l’egoïsme humà del poder ha prostituït els dos
suports i una acusació directa d’aquesta corrupció fou la
manifestació de referència. Sóc conscient de la
gravetat
de l’acusació de les meves
paraules, però el fenòmen social de caire mundial que pateix la societat dels
nostres dies no té altre culpable que la manipulació corrupte. La defensa de la
vida és un dret i un deure, dret i deure que la religió els hi dóna una
rellevància peculiar perquè la vida humana té un destí etern, diví. I aquest
objectiu ho demostra el devenir de la història al llarg de tots els temps. L’obsessió
de divins s’ha palesant a l’orient i a
l’occident, al nord i al sud. La manifestació de Barcelona “volem acollir” és
aquell acte d’amor que estima també als seus enemics, i els hi exigeix que
compleixin amb els seus deures de treballar pel bé de la humanitat. Des de la
base religiosa, que s’assenta en la dignitat humana, encara que subconscient,
recolzava la rebelió de la gent contra una política insolidària. Recordava als
polítics, que no compleixen el principal objectiu de la seva situació social, i
els hi exigia el compliment dels seus deures. I aquest deure polític, que han
de complir els governants per humans, també és un deure religiós pel compliment
de la transcendència a que tenen dret totes les persones. No és questió en
aquest article de fer un repàs per les doctrines de les diferents religions del
món. Quan una gran part de la humanitat viu en la pobresa i molta en la misèria
es pot afirmar que ni la política, ni la religió compleixen els seus deures,
per què l’objectiu primordial d’ambdues és la dignitat de les persones.
I la
més gran dignitat rau en la promesa de ser un amb Déu. Contra aquest
incompliment, l’exemple de milers de persones que saben morir defensant els
seus drets i la seva dignitat la garanteix i defensa la religió, encara que en
el moment de l’acció no se’n tingui consciència. La manifestació “volem
acollir” és un toc de tots som fills de Déu, encara que aquest toc l’hagin protagonitzat
ateus i agnóstics, indiferents i creients.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada