Les forces armades garants de la Constitució?

Article 8-1: Les Forces Armades, constituides per l’Exèrcit de Terra, l’Armada i l’Exèrcit de l’aire, tenen com a missió garantir la sobirania i la independència d’Espanya, defensar-ne la integritat territorial i l’ordenament constitucional.

No serè jo qui contradigui la necessitat de les forces armades encara que pensi que és inversemblant que la raó i la intel·ligència no tinguin prou capacitat per mantenir la humanitat dintre una convivència en pau. I es produeixen situacions, que de convivència democràtica no en tenen res, quan la força es fa servir contra el pensament. Si es vol garantir la democràcia, el que cal és un model polític en el que els ciutadans que són considerats sobirans, puguin manifestar i defensar les seves idees dintre un ordre convivencial just i lliure. El pensament no ha de poder ser mai sancionat per la força militar. Estic d’acord que l’exèrcit garanteixi la sobirania i la independència però en quin sentit? En el d’impedir als ciutadans espanyols la llibertat d’expressió? En el d’impedir la recuperació d’una situació històrica que fou robada per les armes? Si amb la força de les armes s’ha creat una injustícia històrica, són les armes les obligades a restituir-la. I aquesta és la questió catalana. L’ordenament jurídic d’una situació creada antidemocràticament no pot contradir el curs de la història i molt menys quan aquesta ha estat i està manipulada narrant una situació contrària a la voluntat popular. L’exèrcit té, d’acord amb la Constitució, l’obligació de garantir la llibertat d’expressió de tots els espanyols, i els catalans que són clarament diferents en la identitat de poble dels ciutadans castellans, andalusos, extremenys, gallegs, etc… tenen tot el dret de defensar la seva voluntat de ser reconeguts com a nació independent. Els catalans abans de ser cotmesos per les armes, fa tres cents anys, tenien el seu territori, que no era Espanya. L’exèrcit té el deure de defensar el veritable territori que l’estat espanyol ocupava abans de l’anexió de Catalunya. Per la mateixa raó per què no reclama Portugal? Tant Península ibèrica és Portugal com Catalunya i fou una guerra injusta que provocà la separació portuguesa i l’anexió catalana. Reparar les injustícies històriques és un deure dels estats que les han comeses i les forces armades tenen el deure de complir-ho. Una Constitució no pot ser mai culpable de fets contraris a la democràcia i emparar-se en la Constitució, en el fet de Catalunya, per impedir la recuperació de la seva identitat a tots nivells no és res més que una demostració de la manipulació de la llei contradint la història. Per altra banda em fa molta gràcia la frase “defensar-ne l’ordenament constitucional”. No hi ha el Tribunal Constitucional per aquesta missió? Tan feble és que tingui l’exèrcit a les seves ordres per fer complir les seves sentències? Francament, des de la meva ignorància, i davant els fets, no puc pensar d’altra manera que la interpretació de la llei està garantida per donar carta de licitud a la manipulació. I estic convençut que no sóc l´unic català i de moment pel DNI espanyol, que pensa d’aquesta manera, com també estic convençut que molts espanyols  em donarien la raó. Un incís, si l’exèrcit és garantia de la sobirania, com ha d’actuar davant d’amenaces de mort contra el President i Conseller d’Economia de la Generalitat, com han publicat  les xarxes manipulant la possible pistola homicida? Aquestes amenaces i declaracions com “ens em carregat la seva sanitat” són clares accions contra la sobirania? Les impedeix l’exèrcit. Amb la Constitució a la mà, el pensament i les seves idees són expressió de llibertat sobirana.