La nació catalana té dret a un referèndum d’acord amb la Constitució.

Article 152. 2 : “Una vegada hagin estat sancionats i promulgats els respectius estatuts, només podrán ser modificats mitjançant els procediments que ells mateixos estableixin i mitjançant referèndum entre els electors inscrits en el cens electoral”

L’ historiador i empresari, Josep Pinyol i Bosch, ha publicat a TRIBUNA.CAT l’article “Catalunya es regeix per l’Estatut de la Prevaricació”. L’he llegit atentament perquè m’ha sobtat molt la duresa de l’expressió i francament la seva argumentació m’ha portat a la lectura ràpida de l’article. Una vegada llegit, la meva resposta ha estat afirmativa i m’he fet creus que un alt organisme, que ha de vetllar per la dignitat de tots els ciutadans, passi per alt la voluntat d’un nombre molt important. Però a continuació Xirgu presentava el següent procès del govern de l’estat: a) operació Catalunya, b)operació diàleg i c) operació confusió. Els dos autors i pensadors exposaven senzillament quina és la postura dels alts estaments: El Tribunal Constitucional, no respecta la Constitució en l’article 152.2 i el Govern només troba en la seva relació amb Catalunya, el sembrar malestar i por. Aquest estat pot garantir una conivència en pau entre els seus ciutadans? Els Catalans són ciutadans, ho diu el seu DNI, encara que a mi no m’agradi. És molt greu aquesta postura del Tribunal Constitucional envers l’Estatut de Catalunya, que fou aprobat i promulgat d’acord amb la Constitució. I segons la Constitució només el podia modificar Catalunya, amb el vot dels seus censats i sense cap mena de consulta es modifica. Senzillament podem afirmar clarament que estem governats en la il·legalitat. Francament és inimaginable! I a l’hora de voler entendre el problema no trobes altra resposta que tot és possible en un estat en que la corrupció està a l’ordre del dia. Fent un ràpid repàs de la Història d’Espanya en relació amb Catalunya, l’historiador recorda situacions en la mateixa línea. L’any 1714, amb la victòria del francés posant Catalunya  sota el rei d’Espanya, el primer pas no és altre que abolir la Constitució Catalana, molt més antiga que l’Espanyola. L’any 1931, Catalunya gaudia d’una “autonomia” que li donava certa llibertat de moviments en l’encaix amb Espanya i Franco amb la seva victòria la va eliminar del mapa imposant un règim autoritari. Les dues vegades que Catalunya ha estat formant part d’Espanya, ha estat per la força de les armes. I en l’actualitat continúa sotmesa per la força d’una suposada democràcia que permet incomplir la Constitució per part de qui ha de vetllar per la seva vigència. Francament aquesta línea de comportament és imprescindible que la societat civil la conegui i en tingui consciència. L’autor de l’article que m’ha desvetllat aquesta prevaricació creu que una gran participació ciutadana i la intervenció d’Europa facilitaran el procès independentista. És imprescindible que Catalunya demostri al món el seu comportament net per democràtic i que la raó està de la seva part perquè la Constitució l’empara i les lleis europees també. És imprescindible barrar el pas a la impunitat de les institucions de poder davant la llei i un pas important és que la ciutadania sigui conscient d’aquesta greu irregularitat. La Constitució dóna la raó a Catalunya. Una pregunta, qui mereix l’aplicació del famós article 155? Qui prevarica, no? És prevaricació sancionar incomplint la llei? La veu popular, amb un referèndum, té la resposta, article 152.2 de la Constitució.