Democràcia que pot esdevenir dictadura

La llei no pot ser mai balança de la qualitat democràtica. Sovint pesa més la dictadura. No és cap raresa històrica. Les dictadures també dicten lleis, que les democràcies no poden acceptar. Massa sovint hi ha lleis que freguen la il·licitud. En particular quan el poble en surt perjudicat. I quan es dóna aquesta circumstància necessàriament hauria de reciclar-se. Quan l’aplicació d’una llei perjudica substancialment a una part considerable de l’estat fa pensar que és una imposició dictatorial perquè en una democràcia primerament es valora la veritat i licitud dels fets a sancionar. I l’aplicació de la llei deixa de ser justa quan per un mateix suposat delicte se sanciona a uns i a altres no. I aquesta experiència a la pell de brau és prou clara. S’ha empresonat polítics i ciutadans catalans acusats de terrorisme per les seves idees manifestades pacíficament i manipulades i s’oblida olímpicament les decaracions de Jiménez Losantos contra Alemanya quan la policia alemana estudia acusar-lo de terrorista i demanar-ne l’extradició. És totalmenmt inversemblant i inaceptable que se sancionin idees que la Constitució defensa i es judialitzi persones que no han causat violència i elles n’han estat víctimes. Visc la impressió que el problema de Catalunya es tracta malgrat la llei perquè existeix la intencionalitat de tres cents anys d’història de destruir-la “sin que se note el cuidado”. Paro molta atenció en les paraules dels polítics del PP, PSOE i C’s i francament les lleis són per a ells simples escolanets. La forma com s’expressà no fa massa dies la vicepresidenta, Soraya de Santamaria amb un somriure sarcàstic, de mofa i de satisfacció expressat amb la frase “diplocat en liquidación” definia l’odi que porta contra els catalans. És sorprenent com no s’han acceptat proves dels joves euskeres en relació amb la baralla aguda amb dos policies fora de servei perquè no anaven uniformats. És molt greu que en la justícia la paraula d’un policia sigui atesa i la del jove,no. Fa la impressió que els càrrecs públics són necessàriament justos i impecables i que les seves acusacions, perfectes. La naturalesa ens ha creat a tots limitats i imperfectes. I aixó no es té en compte. En massa accions es manipula el dret natural de les persones que és igual per a tothom. I és precisament per aquesta raó que massa sovint la democràcia es converteix en dictadura.