Política contra natura

El seguiment actual de la política nacional, internacional i mundial posa en evidència la irracionalitat del poder enfrontat a les necessitats de les persones. Personalment estic vivint una situació de perseguit per les meves idees perquè la gran política és superba i incapaç de dialogar amb la ciutadania. Tenim alguna idea, per exemple, que el President del Govern segui a la taula de diàleg amb representants de les entitats socials més representatives? Jo no i sí proves d’empresonaments. El diàleg directe del poder amb el poble és per a ells un descrèdit. I arriba tan lluny el seu menysteniment que sancionen i judialitzen els alcaldes que estan al servei dels ciutadans. Un autèntic desgavell el que creen les notícies de cada dia en la premsa internacional, nacional i comarcal. Fa la impressió que la filosofia social són les lleis i quan més repressives millor. Trist servei a la democràcia. Servei que s’ha internacionalitzat amb acusacions perquè no se’ls hi dóna la raó, d’acord amb les lleis internacionals que Espanya ha signat. A mí, sincerament m’esborrona que les forces de l’ordre siguin les responsables de criminalitzar les idees. He arribat a la conclusió que la dignitat i la veritat està en els càrrecs i no en la persona. Una autèntica criminalització de l’ésser humà. La capacitat fonamental amb que la naturalesa va dotar a la persona és la paraula i a les persones no se les deixa parlar i allò que és pitjor se’ls hi nega el diàleg i es criminalitza les idees. Quan les diferències ideològiques són les responsables del progrès.

Una humanitat sense diferènies seria com un bosc d’arbres que mantenen la seva verdor gràcies al sol, la pluja i el vent. Els humans també necessiten el sol, la pluja i el vent en sentit físic i en sentit figurat, peró aquesta lliçó la política no la vol ni conèixer malgrat també li afecta. I precisament aquest desconeixement espero que portarà a l’actual política al seu desprestigi i a la pèrdua d’autoritat perquè les idees de la gent exigeixen uns altres objectius. I el primer gran objectiu és la consciència social que exigirà un us racional dels bens naturals i criminalitzarà el fet que s’emprin per enriquir uns pocs i empobrir els molts. No és natural que els responsables de l’ordre mundial no obeixin la veu del poble i vulnerin la llei natural. Els bens de la naturalesa són la base de la subsistència de tota la naturalesa i els humans també són naturalesa. Actuar oblidant aquest principi significa irracionalitat i la irracionalitat és la responsable del desgavell mundiual actual. Al poder no li interessa la consciència de la gent quan s’oposa a la seva actuació. I criminalitza. Les presons en van plenes per aquestes diferències.