Ens hem despertat avui amb la notícia de l’atac a Síria
decretat pel President dels EEUU amb la col·laboració del Regne Unit i de
França. Motiu, el suposat us d’armes químiques. El primer pensament que m’ha
vingut ha estat, no serà el segon capítol de la famosa guerra contra les armes
de destrucció massiva inexistents? Per les informacions llegides sembla ser que
es tracta d’un supósit per què no hi havia la suficient informació. Una nova
declaració de guerra presa unilateralment i contra les normes establertes. Em
pregunto, quina utilitat tenen l’ONU i les NACIONS UNIDES? Dóna la impresió que
la convivència universal depengui d’uns pocs, malgrat les lleis. I Espanya tan
curosa amb la llei, que no s’ha complert, li ha donat el vist i plau. Per què?
Honestament penso que un dels arguments el dóna la necessitat de buidar els
magatzems d’armes i municions. Quina serà la resposta? La guerra freda ja és un
fet Però serà només freda? Francament és inexplicable la incompetència dels
blocs per fer política. Dissortadament el comerç de les armes predomina i
imposa. La pau del món està en perill. I el comú denominador és l’odi i la
supèrbia. Si en la contesa hi perden la vida persones innocents, no té importància.
És més transcendent la fabricació de material bèl·lic que la dignitat de milers
de persones, essent sempre les víctimes les més humils i indefenses. Fa la
impressió que la política nacional i mundial no està pensada pel benestar de la
gent sinò per dominar el món amb més poder bèl·lic. Una autèntica injustícia
contra la humanitat i la centralitat de les persones en l’organització de la
convivència. La força armada domina el món i domina cadascuna de les nacions.
Un pensador català, Raimon Pannikkar, en un dels seus llibres explica que en
més de cinc mil anys d’història cap tractat de pau signat desprès de les
guerres, ha estat un veritable factor de pau. L’experiència no cal estudiar-la,
dissortadament es viu cada dia. La situació bèl·lica esdevè ambient de
convivència. I aquest ambient es palpa en les problemàtiques de les persones.
Pitjor que un ambient de guerra és la realitat de manca d’aliments per viure
dignament i el nombre milionari de morts diàries que es produeix. Aquesta
guerra no té importància perquè no fabrica ni ven armes. Les armes que fabrica
i ha fabricat és la pobresa de milions de persones per arruinar el seu subsol
robant-els-hi en nom de la llei els seus tresors i depauperant la seva
agricultura. Aquesta també és una guerra bruta de repercusions mortals més
nombroses encara que les de les guerres. Quines són les autèntiques armes de la
pau? L’experiència ensenya a la gent humil que només es fabriquen les de la
guerra. La filosofia popular és un extraordinari alliçonament. Però com és popular
no té importància. La veu del poble si contradiu la política esdevé delicte amb
els efectes corresponents. Interessa a la gran política que l’objectiu de la
pau sigui un impossible? Sobren comentaris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada