La llibertat de les persones és sagrada i un dret natural
superior a totes les lleis sempre que s’actui sense violència. Els
comportaments de la població catalana darrerament han estat una lliçó de
convivència que amb la manipulació de la llei es perverteix. I malgrat el 155
de que tant es vanta el President no ha canviat la dignitat dels catalans
fidels als seus principis. L’actuació de la policia requisant estelades,
samarretes i mocadors grots i xiulets va tenir en el partit de Copa una lliçó
de dignitat d’un poble que viu
intensament la globalitat ben entesa. La por no va impedir la xiulada a qui amb
les seves paraules ha demostrat que no representa Catalunya i Catalunya amb una
demostració de qualitat li oblligà a lliurar la Copa a la nació catalana. Tot
una lliçó històrica amb un equip de futbol model de bon joc i un exemple d’alló
que és la globalitat ben entesa malgrat la imposició del diner. En el Barça hi
jugaven catalans, castellans, americans i europeus i tots defensant la dugnitat
d’un club que és l’admiració del món. Una demostració de bon joc malgrat la
persecució als seus seguidors que van estar a l’alçada defensant els seus
ccolors. M’hauria agradat descobrir l’esperit del rei al lliurar la Copa a un
club català. Són lliçons de la història que cal saber llegir i dissortadament
les institucions de l’estat han demostrat que no en saben. I no en saben com ho
demostren les lliçons de dignitat que la ciutadania catalana no deixa ni
deixarà mai de donar. Un altre exemple és Sant Jordi amb la festa del llibre.
Autors catalans triomfen, amb les seves obres escrites també en castellà, al
món quan els visionaris de l’estat afirmen que a Catalunya es persegueix. En la
festa del llibre escriptors catalans, castellans i estrangers compartiran
amistosament taules signant les seves obres. I d’aixó en diuen alguns polítics,
tambés catalans unionistes, perseguir el castellà. No hi ha pitjor cec que qui
no hi vol veure. Els ciutadans íntegres, aquells que respecten la dignitat fins
i tot dels seus enemics, sempre es comporten amistosament i es donen les mans
amb una cordial encaixada. Un petit exemple, i aquest de l’escola. Un grup de
teatre de quart d’ESO d’una escola de Sevilla va actuar no fa massa dies a
Barcelona i escolars de Barcelona i dels entorns van gaudir del seu espectacle
que aplaudiren respectuosament. Aquesta és la manera com es persegueix el
castellà, aplaudint. Espanya, fes obrir els ulls als teus governants que
t’estan enganyant i omplint de mentides el país. Catalunya vol ser ella perquè
hi té dret, el mateix que hi té Espanya. I la demostració es fa amb obres. Les
expressades són importants, però n’hi ha moltes i tu Espanya ho saps. Catalunya
serà un estat independent amic.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada