Sr. Rajoy, constitucionalment Catalunya té raó

La seva aplicació del 155 té diferents lectures en el món, fins i tot hi ha persones de lleis que l’han valorada de prevaricació i humilment penso que hi ha prou motius. Comencem: Paràgraf 2 de l’article 1:”La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l’estat”. Quan aquesta sobirania desaproba una llei d ‘estat, qué cal fer? Per què si el poble sobirà la desmenteix vol dir que no té valor. Ja sé què em contestarà, però abans llegim el paràgraf 2 de l’article 152:”Una vegada hagin estat sancionats i promulgats els respectius estatuts, només podran ser modificats mitjançant el procediment que ells estableixin i mitjançant referéndum entre els electors inscrits en els censos corresponents”. Per tant els catalans són sobirans en relació a les lleis que són ordenament judicial propi. I aquest article es va vulnerar quan el PP va presentar recurs al Tribunal Constitucional. La resposta a la seva la dóna el paràgraf 1 de l’article 9.” Els ciutadans i els poders públics estan subjectes a la Constitució i a la resta de l’ordenament jurídic.” Suposo que els poders públics són els polítics i els judicials. Penso que de llegir en sé i les paraules signifiquen el que signifiquen. Suposo que la política i la justícia empren el mateix lèxic que els ciutadans, en castellà, català, galleg, euskera i altres modalitats linguístiques de la Península Ibèrica. Seguint el raonament ens aturem en l’article 14:”Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social”. La Constitució és molt clara i els fets polítics de l’estat força acusadors. Sr. Rajoy, el paràgraf 1 de l’article 117 és molt interessant:” La justícia emana del poder del poble i és administrada en nom del rei pels jutges i pels magistrats que integren el poder judicial, independents, inamovibles, responsables i sotmesos únicament a l’imperi de la llei” Qui està per sobre de la llei segons la Constitució, és el poble sobirà. Qué ha de fer la justícia quan el poble es manifesta contrari a la llei? L’article 23,1 ens dóna la resposta:”Els ciutadans tenen el dret a participar en els afers públics, directament o per mitjà dels representants lliurament elegits en eleccions periòdiques per sufragi universal”. El dia 1 d’octubre els ciutadans actuaven com sobirans que són, els seus polítics estaven al seu servei i d’acord amb aquest article s’obligà a les forces de l’ordre a incomplir la llei. En una democràcia, evidentment. No només s’interpreta la llei contra Catalunya, també contra els espanyols. Llegim l’article 128:”Tota la riquesa del país en les seves diverses formes, i sigui quina sigui la titularitat, resta sobordinada a l’interès general”. Qui és el subjecte de l’interès nacional? Òbviament el poble sobirà. Pot l’estat disposar lliurament dels bens de tothom? Amb aquest article, no. Qué hauria de fer amb els mal emprats. Recuperar-los i repartir-los a l’interès nacional, i el primer és la dignitat de les persones. La Constitució dóna molt a pensar i a dialogar quan el model politic és verdaderament democràtic. I per acabar un tema molt singular. Article 17,1:”La detenció preventiva no podrá durar més del que sigui estrictament necessari per fer les indagacions per tal d’aclarir els fets i, en qualsevol cas, dins el termini màxim de setanta dues hores, el deteingut haurà de ser posat en llibertat o a disposició de l’autoritat judicial.” Només una pregunta: compleixen l’estat i la justicia?