Només la lluita de les dones canviarà el món

La lluita de les dones defineix una filosofia de convivència en pau, escrita en un llarg procès en el que la seva veritat ha estat menystinguda i oblidada, resultat d’una interpretació masculina del poder i gràcies a la poma. Però la seva lluita es fonamenta en la capacitat de sacrifici imposat però mai ha oblidat la seva capacitat d’acció. Des de la humiliació dels primers temps de la història, explicats en la Bíblia, la seva influència hi ha estat present i sovint ha produit progrès. No sóc historiador i sense cap intenció de donar més importància de la que no hi ha, penso que la història ha tergiversat el sentit de la igualtat de sexes. Les diferències naturals són la definició de la veritat de la humanitat. Sense un equilibri passional i intel·lectual entre l’home i la dona no hi ha aquell progrès que la humanitat necessita per a la seva convivència en pau. Hi ha un llibre molt antic que ens marca quin serà el procès de la humanitat des d’els seus inicicis en el temps i en el seu pas cap el no temps. Curiosament els dos inicis els marquen dues dones. I entre elles hi actúen moltes d’altres qualificades des de la més alta humanitat a la pitjor imatge que pot tenir una dona. I entre les dues capdavanteres i les altres s’està desenvolupant, també actualmente, la història. Que en un llibre sagrat s’hi exposin tota mena de virtuts i vicis m’ha portat a pensar en l’objectiu de la llibertat tenint molt present que la persona humana lliure està dotada d’intel·ligència, voluntat, capacitat de raonament per orientar la seva vida en llibertat. En la Bíblia hi he llegit actuacions de tota mena però malgrat tot amb un objectiu de millora social. I les actuacions de les diferents dones de la bíblia m’han portat a considerar i reflexionar en els moviments de les dones d ‘avui. I estic del tot convençut de l’afirmació del  títol d’aquest comentari. En l’actualitat en la pell de brau s’hi viuen dos moviments històrics, tractats politicament de forma contradictòria. Però el movviment que interessa, ara, és el de les dones.

Més d’un milió s’han manifestat contra la sentència dels jutges en un fet de violació greu i agravant. Davant d’aquest moviment l’estat ha començat a moure fitxa, però no ha intuit amb prou claretat el missatge femení. L’assetjament sexual en questió té detalls d’una gran gravetat. La situació social d’alguns dels assetjadors. Els càrrecs i els oficis no donen dignitat, la dignitat està en la persona. I en aquest cas penso que la victòria femenina tindrà molt de comú amb la bíblica Judit decapitant Holofernes. No és cap secret que la dona gaudeix d’una capacitat d’atracció extraordinària per la seva bellesa física o psíquica.

Quan Holofernes es va veure davant de Judith el primer pensament fou emportar-se-la al llit. I fou la seva perdició perquè Judith no era només una bellesa sinó una dona intel·ligent, lluitadora i responsable. La diferència amb l’actuació de La Manada és que la noia no va disposar de temps. Ella no ha decapitat els culpables però el seu assetjament i la sentència tenen el moviment femení al seu costat. No hi haurà morts però possiblement hi haurà defenestracions polítiques. I en aquestes defenestracions també hi haurà dones, perquè en la humanitat les diferències importants no són les del sexe, sinò les del pensament i la passió. I el poder traeix sovint les tendències. En la Bíblia hi ha força històries de dones que han canviat el curs de la història dels seus pobles; en la història universal també i aquesta realitat l’han assolida malgrat la seva marginació i algunes han estat executades. Però els resultats hi són. El meu humil pensament em diu que els homes no saben llegir els missatges femenins. No parlem de legalitat, parlem de missatge, perquè tot i semblant dolents porten en ell mateix la recerca de la solució. Tot és voluntat de diàleg. I la dona, amb algunes excepcions amb la vista en el poder, està més disposada a dialogar i a pensar que l’home. Per una raó és més creativa i per alguna raó és l’obra d’art més bella de la natura.