La victòria de l’amor

La fe cristiana amb la celebració de la ressurecció de Jesucrist palesa el model de convivència humana basat en l’amor. És una invitació que també fa la naturalesa respectant la llibertat. La invitació cristiana comporta una projecció de futur més enllà del temps recordant que els homes i les dones són imatge divina. La humanitat té diferents respostes des del rebuig directe, des de la indiferència i des de l’acceptació. Però en totes les respostes hi batega el cor dels desitjos de felicitat amb objectius fins i tot contraris. És el gran problema dels humans per arribar a una entesa. Però, com cada any amb motiu de la semana santa, un espectacle atrau milers de persones, un espectacle d’orígen religiós. La crucificció n’és la centralitat. Convertit en una atracció turística en el rerefons s’hi amaga el missatge de la mort per amor per assolir la glòria. Indirectament una acceptació de la idea encara que només impacti superficialment la bellesa de les imatges escultòriques dels Crist en diferents moments del seu calvari. Se’m fa un xic difícil relacionar el fet humà de l’espectacle turístic amb el veritable missatge evangèlic. Però penso que és una d’aquelles causes segones amb que Déu incideix en l’esperit dels humans malgrat la indiferència o el ateïsme. I crec en els seus efectes en quan poden afectar en el comportament desitjant ser verdader i just. És alló de l’evangeli a la Samaritana adorareu al Pare en esperit i veritat. Dissortadament, massa sovint, la manipulació desvirtua els missatges. Que quatre ministres del govern d’Espanya en una processó andalusa cantin amb els legionaris “El novio de la muerte” durant el trajecte no és cap manifestació religiosa sinó fer alló que tant es critica de barrejar política i religió. La presència armada en un acte religiós és una contradicció de la força de l’amor. Els militars en una processó de setmana santa em recorden els soldats romans aconduint Crist al calvari. Les autoritats en el calvari eren els responsables del deicidi. I continúen en el mateix error quan les imatges de Jesús, els més pobres continúen oblidats, perseguits i ofegats en el mar, víctimes d’armes homicides disparades per militars, imatges aquestes que dissortadament són el pa de cada dia en el món actual. I em pregunto, quin sentit té cantar “El novio de la muerte” en una processó dedicada a la mort de  Crist? Que la mort és qui governa el món? Que la política no ha de tenir present la dignitat de les persones? Cantar “el novio de la muerte” el dijous sant, el dia de l’amor més gran, no és un missatge de pau sinó un missatge de guerra.És manifestar jo  tinc a les meves mans l’instrrument més efectiu per imposar la meva llei. Certament el món és l’escenari dels grans espectacles de les contradiccións en la convivència humana.