Una lliçó històrica de la passió de Crist

Cada vegada que llegeixo la Bíblia em convenç més aquella dita que Déu actúa mitjançant causes segones. Senzillament li dóna a la història una projecció que no sabem entendre o no volem. Avui, divendres sant, el dia de l’amor més gran amb la mort en  creu de Crist, un govern que es declara laic col·loca la bandera a mig pal, per recordar el misteri de la creu. Gest difícil d’entendre per a molta gent i d’una lectura que personalment trobo manipulada. Valorant des de la consciència cristiana el procès històric que viu Catalunya hi trobo unes semblances humanes que donen força i llum. Analitzat el procès a partir de la seva voluntat, el judici que pateix porta directament a la mort política d’un país amb acusacions semblants a les dels grans sacerdots acusant a Jesús d’enemic de Roma, que fou la sentència final. Catalunya també es acusada d’enemiga d’Espanya i l’estant crucificant. De la mateixa manera que el judici de Pilat no fou just, malgrat les aparences argumentals, tampoc ho és el que s’està seguint contra Catalunya. Pilat se’n va rentar les mans i lliurà el processat als soldats que el crucificaren. De la mateixa manera el President del Govern se’n renta les mans i passa el procès a la justícia. El Crist va morir. Les perspectives polítiques semblen profetitzar que Catalunya políticament morirà. Però la mort fou vençuda i el Crist ressuscità i l’objectiu final fou complert. La redempció de la humanitat. Amb actes humans es va complir un projecte diví. La semblança política de la persecució que pateix Catalunya profetitza que es complirà l’objectiu superior que és el reconeixement de la seva independència. La capacitat de sofriment del caps del moviment vers la llibertat serà el gran valor que portarà a la victòria. Rentar-se les mans és un acte d’hipocresia o d’incapacitat. Pilat va caure a la por davant l’acusació d’enemic de Roma i no entendre de quina realesa li parlava Crist i aquesta mateixa línea dóna la impressió que segueix el govern de l’estat davant el poble de Catalunya. S’em dirà que no barregi política i religió. Comparar no és barrejar, però des de la meva consciència religiosa i amb la creeença d’un futur diví no puc desentendre’m de la capacitat meritòtia de cap acció humana. I quan defenso conscient uns drets m’estic comportant religiosament i política. I quan se’m sanciona, l’acceptació de la sanció és també un mèrit que m’ajuda a assolir els meus objectius. I defensant amb veritat i justicia la llibertat de Catalunya també faig mèrits per assolir, l’altra vida. Accepto que hi hagi persones que no pensin igual i les respecto, però jo, en les meves accions, he de ser coherent i la meva fe em diu que quan defenso la llibertat del meu poble em comporto correctament.