Crucificat defensa els drets dels pobles.

La fe en un món millor d’acord amb un missatge religiós m’ha portat a reflexionar sobre el missatge, també humà, de la creu amb motiu de la problemàtica que viu Catalunya en l’actualitat. La llibertat defineix la identitat de cada persona i de cada poble. Amb llibertat s’han configurat les nacions i els estats, i totes i tots han de complir objectius propis d’acord amb la serva manera de ser. La Bíblia i d’una manera més directa l’Evangeli, ens donen una argumentació teológica del dret a ser de les nacions. Per començar la sanció famosa de la Torre de Babel no era un càstig sinò una sanció-missatge perquè cada poble complís els seus d’eures i trobès l’indret adequat per a instal·lar-s’hi, perquè allò que no era correcte era la globalitat perdent la identitat. Clarament amb la Bíblia a la mà, les nacions havien de defensar els seus drets i complir els seus deures, el primer, organitzar-se i, una vegada, organitzades ser, fer i estar. I aquesta ordre en el Gènesi tenia un programa clar de ser perquè el seu futur el marcaria el fill de la dona que obriria la porta al Jardí Celestial. I aquest fill era el Mesies promès. D’acord amb l’evangeli quan el Mesies arribà al món, l’autoritat política el perseguí per matar-lo perquè era el rei anunciat d’Israel. La fugida a Egipte serà un signe de la incomprensió que el seu missatge patirà per part de les autoritats polítiques i també les religioses polititzades. El Mesies en la vida del poble jueu era el redemptor del poder polític de Roma. Així ho poclamava amb prou claretat el rètol clavat a la creu, Rei dels jueus. Pilat li havia preguntat si era rei. I Jesús li contestà, tu ho has dit, jo sóc rei. La pregunta de Pilat era política i Jesús no li desmenteix si bé Crist es referia a un altre reialme. I accepta la condemna corresponent. Roma no crucificava ningú que no fos un enemic directe i amb la resposta el governador romà en va tenir prou, independentment dels crits de la gent. I Jesús per complir la seva missió redentora havia de morir i en la seva mort s’hi complia un objectiu humà, el reconeixement dels drets dels pobles, com el jueu, i la redempció obrint les portes de l’eternitat a la humanitat. I no és baladí, perquè el Paradís Terrenal, que era la natura per a la humanitat, es projectava al Paradís Celestial a la mort de les persones i a la fi del món per a la humanitat. Els pobles configurats amb una identitat pròpia també teològicament tenen el seu dret a ser, dret superior que les institucions humanes tenen el deure de respectar d’acord amb el procès lógic de la història. Sóc conscient que se’m dirà que no barregi política i religió. Només recordo que la política i la religió són servidores de les persones en el model de convivència que prefereixen d’acord amb les seves prioritats, afinitats i objectius. Senzillament és la meva reflexió política des de la fe cristiana. Crist, crucificat, defensant el poble jueu, Crist crucificat defensant la independència del meu poble Catalunya.