Sr. Rajoy i si repassèssim la Declaració Universal dels drets humans?

Fem una ullada abans al que diu la Constitució espanyola en el paràgraf 2 de l’article 10: “Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Un.iversal dels drets humans i els tractats i els acords internacionals sobre aquestes matèries ratificats per Espanya” Crec endevinar que existeixen drets i llibertats que la Constitució no reconeix i que només es tindran en compte els reconeguts. Però l’article 30 de la Declaració Universal dels drets humans no ho interpreta igual.Llegim-lo:”Res en aquesta Declaració no podrá interpretar-se en el sentit que doni cap dret a un Estat, a un grup o a una persona a emprendre activitats  o a realizar actes que tendeixin a la supressió de qualsevol dels drets i llibertats que s’hi enuncien.” Es despren clarament que tots els estats signants estan obligats a complir els enunciats de la Declaració. Una pregunta, la política del PP s’adapta com cal a la Declaració Universal? La resposta està en com es compleixen cadascun dels articles. Però abans, Sr. Rajoy, no estaria malament una ullada al Preàmbul, que com en totes les Constitucions, acostuma a ser la seva filosofia bàsica. I en la lectura hi descobreixo un seguit de retrets que es poden fer a la política actual espanyola. En el primer considerant s’afirma que els drets han de ser iguals i inalienables perquè són el fonament de la llibertat, la justícia i la pau. Els dos adjectius són molt clars, iguals i inalienables, els mateixos i no es poden destruir. És veritat? Les manifestacions al carrer i les vagues diuen que no es compleixen. En un altre connsiderant és va més lluny reconeixent que hi poden haver rebelions provocades per una política injusta, rebelió contra la tirania i l’opressió. S’ha tingut en compte que Catalunya ho pot justificar i no s’ha previst? El tracte rebut per Catalunya pot ser i és, sortosament, considerat com una vulneració dels drets humans. En aquest punt, parem esment en l’article 1: “Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres”. En el tracte amb Catalunya fa la impressió que no tots els humans estant dotats de raó, ni de consciència si parem esment en les formes. Tal vegada els governants i els policies deixen de ser humans i poden actuar amb l’odi, com demostra el famós “a por ellos” i el ferits del 1 d’octubre, com ha visionat tot el món?. Jo pregunto, reconec que sóc limitat, el compliment de la llei permet tractes inhumans, no fraternals com recomana la Declaració Universal dels Drets humans? Dissortadament en els nostres dies s’escolten i es llegeixen afirmacions francament inhumanes pronunciades per governants, persones de la justícia i del món econòmic que demostren una manca d’humanisme incomprensible. Procurarè reunir-les. Una manca de respecte insultant a la Declaració Universal dels drets humans. No tinc més espai, però hi ha molts articles a analitzar, estudiar, dialogar i reflexionar. Amb el document a la mà és el gran retret que es pot fer a l’actual política espanyola i europea.