Barrar el pas a un procès històric és sempre il·legal

Un procés sempre té un objectiu de millora. Massa sovint aquest objectiu no s’assoleix. Per què? Per què en realitat no es tracta de procès o perquè quan és verdader se li barra el pas. Quan un procès té aspectes negatius, per respecte a la llibertat, haurien de seure a la taula defensors i contraris i debatre intel·ligentment i raonada el problema per arribar a un acord. Quan les discrepàncies indisposen dos poders, qui té l’obligació de convocatòria és el poder superior. Si aquest poder no compleix i l’inferior ho demana es comet una greu errada política. La veritat no sempre està al costat del superior i algunes vegades dóna la raó a l’inferior. Aleshores és fonamentral l’argumentació de cada part. Si una de les parts no aporta arguments i es fonamenta en el seu poder amb el NO, el conflicte és inevitable. Qui té resonanàncies d’incapacitat de diàleg o de manca d’arguments és superior imposa la llei del més fort i s’obra la porta de les injustícies legalitzades. Amb tota franquesa el procès que s’està vivint a l’Estat Espanyol té totes les característiques de la llei del més fort. En un model  democràtic és un retorn a la dictadura. I aleshores té tota la probabilitat d’actuar anticonstitucionalment. I penso, honestament, que l’atac de l’estat espanyol a Catalunya amb els empresonaments i ordres internacionals de recerca i captura és anticonstitucional. He llegit les raons del jutge per dictar les sentències i sincerament penso que no s’ha dut a terme una investigació adequada. Qui en surt beneficiat dels desperfectes dels cotxes de la policia i dels trets que es diu que s’escoltaren? En les manifestacions, sovint, s’hi infiltren individuus per causar els desperfectes i donar arguments a la policia. I no crec que vagi errat. I no és cap ofensa a la justicia pensar que entre les forces d’ordre també hi actuin infiltrats. I una altra raó basada en una suposició no crec que sigui argument per poder sentenciar legítimament. I si a aquestes observacions hi afegim les formes del govern, ens faran pensar que estem davant d’una actuació que té molt de semblant a la venjança. Però no nomès aixó, que l’empresonament i la fugida a l’estranger és una consequència d’una il·legalitat democràtica al no acceptar els resultats de les votacions del 21 de desembre amb l’amenaça oberta del President del Govern de que si el Parlament de Catalunya escollia un president independentista no retiraria la 155. Des de la meva petita talaia hi observo massa irregularitats que em fan pensar en la necessitat d’un reciclatge en profunditat de la política espanyola i la urgència de denunciar-ho al Tribunal Internacional de Justícia. El que s’està vivint a l’estat espanyol contra Catalunya no és democràcia, ni res que s’hi assembli. I si en el procès hi ha un culpable, crec, que és el famós NO del President Sr. Mariano Rajoy. Cal tornar a la democràcia i actuar amb la seva legitimitat. Personalment, tot l’enrenou que considero injust, m’ha portat a ser més independentista i espero que demoràticament arribin acords i si no són possibles que els Tribunals de Justícia Internacionals sentenciin d’acord amb les lleis. Per què la justícia espanyola en el seu atac contra Catalunya no les ha tingudes en compte i tenia l’obligació de complir-les. Amb tot, com afirmen força persones de lleis és possible poder recòrrer la sentència per prevaricació.