El braç de Catalunya s’aixampla i Rajoy està nerviós.

Bèlgica, Dinamarca, Suïssa i Anglaterra donen el seu aire perquè Catalunya respiri amb més normalitat. Òbviament que l’aire polític de l’estat espanyol pateix mancances d’oxígen i la respiració li és cada vegada més dificultosa. I no és debades, l’oxígen català no pot fer miracles perquè la seva funció actual és mantenir viva la respiració  amb el cor funcionant correctament, malgrat algunes mancances. I de moment el cor català no s’atura perquè la seva identitat necessita el seu oxígen i la seva subsistència exigeix no prescindir de cap inspiració. Malgrat les dificultats, Catalunya respira i aixó provoca la desesperació del president del govern demanant que el Parlament Català formi govern per tornar a la nornalitat legal. I les  exigències palesen amb molta claredat que l’estat espanyol té moltes dificultats respiratòries per falta d’oxígen econòmic. El problema creix perquè els problemes respiratoris no els provoca només Catalunya amb els seus problemes polítics, sinò la pell de brau amb els seus problemes socials denunciats pels jubilats i les dones, problemes que fan que encara sigui més difícil la respiració económica de l’estat. Francament el govern del PP està emmanillat per la seva corrupció destruint amb una política absolutista les fonts d’oxígen que el país necessita. I en l’extensió d’aquesta problemàtica sortosament per a Catalunya, la seva població és font d’oxígen, i alló que és més inversemblant amb la col·laboració involuntària dels unionistes. Es poden manifestar perquè l’oxígen català el pot respirar tota persona mínimament demòcrata i entre els unionistes hi ha demòcrates de fet i de paraula. Des de l’estat es pensa que l’independentisme ha minvat, basat en les manifestacions darreres de la SCC, però erra els comptes.

I els erra perquè cada dia s’airegen més arguments sortits de la Constitució a favor de Catalunya i des de la resistència en el camí de la llibertat, l’exèrcit català obra les portes a nous voluntaris. Sortosament per a Catalunya, l’Europa de les Nacions cada dia se sent més ofegada per solucions poc democràtiques i se n’adona que la política catalana té sentit perquè obeix al programa del procès progressista de la democràcia que dóna cada dia més bel·ligerància a l’Europa dels pobles que no pas a l’Europa dels estats. El problema està en que l’Europa dels Estats entri en el procès, l’entengui i el defensi. És un procès lent, i en aquest procès, que és viu, Catalunya és un exemple que cada dia guanya més terreny, fins i tot dintre l’estat espanyol. L’argument, que malgrat els problemes, Catalunya escriu la nova història d’una Catalunya republicana. Sr. Rajoy tingui presa de solucionar la dignitat de tots els espanyols i donarà la raó als catalans. Li ha esclatat a les mans un nou problema que pot arruinar la seva política, la pederastia practicada per gent important de la política, de la justícia, de l’economia, disortadament, també de la religió. Espanya no serà mai un exemple de democràcia mentre la ciutadania tingui arguments de la corrupció dels seus líders. I aquests arguments hi són. I els arguments denuncien problemes més perillosos que no pas la independència de Catalunya i són perillosos perquè per culpa de l’estat destrueixen la nació. Molts jutges li demanen llibertat d’acció, no els polititzi, saben el que han de fer. El fet d’ostentar alts càrrecs no dignifica la persona, la història demostra que la maldat sap infiltrar-se en els estaments més efectius per als mafiosos. I a la pell de brau, avui, aquest fet és una realitat i una realitat que perverteix la política de convivència. Sr. Rajoy, Catalunya ho sap, vol treballar-hi i per poder tirar endavant necessita ser lliure sense entrebancs d’autoriutats tacades, que n’hi ha per desgràcia de tothom.