“El procés separatista no té cap sentit i ha fracassat”

Paraules força agosarades en la forma i el fons pronunciades per Manueel Valls, exministre francés, en una manifestació organitzada per SCC a Barcelona contra el procès sobiranista. Un procès en la història, sigui del color que sigui, sempre té un per què i un com, no és fruit d’un caprici sinò de l’evolució histórica en l’organització de la convivència mundial. Per començar, la paraula procès ja comporta, per ser entesa, en la seva trajectòdia, diferències i si hi ha diferències hi ha separacions. Un procès en ell mateix és separatista i no sempre les separacions, sinò tot el contrari, han estat fracassos. La veritat històrica ens diu que quan es produeix un fenòmen històric de l’ordre que sigui alló que cal abans d’eliminar-lo, és estudiar-lo, buscar el motius i valorar els objectius. Ell mateix tindrà prou cura de substitució si els seus fruits no foren bons per a la societat. Un procès sempre té un sentit, i sempre serà observat des d’òptiques diferents i contradictòries. I només aquelles òptiques que tenen uns ulls conservadors i absolutistes negaran el seu perquè, però és curiós que ulls, dits d’esquerres, es transformin en de dretes absolutistes. Profetitzar un procès de fracàs té tota la intencionalitat d’una profecia d’un futur que no es vol acceptar. Però quan aquesta profecia es presenta emmarcada per un fracàs personal, de sortida, crea desconfiança en el profeta. Un procès separatista no serà un fracàs humà si l’objectiu és territorial. El fracàs del procès, el definirà el futur de les persones que l’han defensat si la societat en la que viuen no es compleixen el drets naturals bàsics. Les convivències són dels humans, no dels espais. Sí és un fracàs quan la separació territorial sigui fruit d’una mala política, que per les formes de pronunciar-se el Sr. Valls no ho tenia gaire clar i menys quan les pronunciava una persona que donava lliçons a un altre país quan ell havia fracassat en el seu. Em va fer la impressió que l’interès de la SCC radicava en el fet que és de descendència catalana i com parla català la seva presència a Barcelona seria un boom d’alt nivell, quan, la veritat sigui dita, la manifestació esdevingué feble a nivell nacional. Si dediquem estones a l’anàlisi de l’ésser huma, que és el subjecte de les col·lectivitats, ens adonarem que la base rau precisament en les diferències que separen, separar no vol dir impedir, vol dir respectar la realitat i a base de les diferències separadores programar el millor model de convivència. Una imposició no és mai fructífera si no és el resultat de la col·lectivitat que ha decidit seguir unes normes que els components de les entitats s’han imposat. Però en aquest cas és el fruit d’un acte voluntari consensuat i volgut. El fracàs estarà si els objectius programats no s’assoleixen perquè les normes no eren les adients o perquè, si ho eren, han estat manipulades pels responsables de que es complissin. I en aquest procès hi és imprescindible un gran respecte a la llibertat de cada ésser humà perquè només si sé’s lliure es pot dialogar. Sr. Valls, en un procès separatista el fracàs està en negar la llibertat dels qui el defensen sense dialogar-hi. La filosofia dels independentistes catalans és molt clara: dialoguem. I quan no és vol, per què? Senzillament per què no estè capacitat negociadora. Sr.Manel Valls, un procés separatista és un factor configurador de convivència i quan en una organització política la convivència està dividida és un deure polític d’obligat compliment democràtic. Sr, Manel Valls els separatistes som gent de pau i de convivència pacífica.