Què és la normalitat segons la política del PP?

Quan escolto al President Sr. Rajoy dient que el 155 ha tornat Catalunya a la normalitat m’escandalitzo, em sento acusat  de mentider i fals i en el meu interior escolto una veu que em diu, pobra Espanya, el seu estat l’ha convertida en anormal. Per què en una democràcia alló que no és norma, és no escoltar la gent i en especial no escoltar i no dialogar amb els que pensen el contrari. Obligar a una autonomia d’Espanya a pensar com el PP és una perversió del pensament i molt més quan aquesta autononomia ha relegat el partit del Govern al darrer lloc en unes eleccions organitzades il·legalment pel seu partit que governa l’estat. Alló que no és normal és no acceptar el resultat d’una norma imposada pel partit en el govern. I no ho és perquè contradiu la democràcia. I tota la política que el Govern de l’Estat espanyol practica contra Catalunya és simple i senzillament il·legal, perquè no acepta la veritat d’una votació que se li ha girat en contra. I aleshores, com actúa? Igual que una dictadura franquista o nazi, afirmant que és democràcia la voluntat del govern i la justicia i no la voluntat del poble. Tinc la més gran esperança que aquesta forma de governar caurà estimbada en el penyasegat del seu orgull. Sortosamernt per a Catalunya,

Espanya ha posat en evidència quina és la qualitat de la política del govern que s’ha trobat desautoritzat nacionalment i internacional per la veu femenina defensora dels drets humans, començant pels seus, els de la dona, tan desprestigiats en el món laboral. No és la veu de les dones del govern, aquelles que cal escoltar, sino la de les dones maltractades pel poder polític, religiós, econòmic i cultural. Sense la rebelió en un dia llunyà de la dona, Espanya, avui no seria una democràcia, però no és la que les dones volen. Volen una democràcia de futur per els seus fills, i aquesta no és la democràcia que desenvolupa el govern en l’actualitat.

Com tampoc és la que volen els jubilats. Com tampoc la que volen autonomies amb identitat i dret d’estat. Srs. Ministres, és molt significatius que policies enviats contra el dia 1 d’octubre, demanin perdó per la seva actuació. Les paraules de flors i violes del govern de l’estat en relació a Catalunya, són flors pansides que han perdut l’argument de la seva essència i perfum. Srs. del Govern, siguem sincers i humils, a Catalunya no hi heu portat la normnalitat malgrat us recolzi el partit de Ciutadan’s que és un partit que ha renegat de Catalunya al convertir-se en espanyol. La convivència que voleu imposar amb el 155 en contra de la voluntat majoritària amb el vot és un ridícul històric que davant del món us farà caure la cara de vergonya i perdereu bous i esquelles. Com diu l’himne, “Catalunya, triomfant tornarà a ser rica i plena”.