QUIN SENTIT TÉ LA MORT EN LA POLÍTICA?

És convenient i lògic que els polítcs i sobre tot els governants no oblidin la incidència de la mort en les seves accions? La pregunta no és només des d’una vessant religiosa, sinò també de la humana i de la social. En política s’ha de pensar també en el morir? S’hi pensa? En la conveniència de pensar-hi, diría que sí i en si s’hi pensa, diria que no. Òbviament que la veritat de les afirmacions no pot ser segura perquè cal poder conèixer el pensament i la ideología de cadascú. Però l’observació de com s’actúa, la reflexió sobre les manifestacions i els resultats de l’acció són bases per poder bastir una tesi amb clares possibilitats. Penso senzillament que en política actual té un sentit massa negatiu. Segurament que se’m contestarà que és per lliurar a la humanitat de criminals. La realitat demostra que no és operatiu, perquè amb els milers anys d’història la societat n’hauria d’estar conscienciada i no ho està, tot el contrari. Dissortamanet la mort en política és l’arma per configurar la pau. I la pau no és la veritat. I no ho és perquè tots els estats alló que els preocupa és està preparats per la guerra. No fa massa dies que el govern d’Espanya ha manifestat que farà una despessa de deu mil milions d’euros en la compra d’armament. Incomprensible mentre massa gent mort per manca d’aliments i per no poder tenir l’assistència sanitària necessària. És més important està preparats per matar, que no treballar per la pau, que és el resultat d’una bona educació, d’una bona sanitat, d’un treball digne.Davant de la problemática social dóna la impressió quen els governants es creuen eterns. I socialment aquesta postura no és gens bona perquè apliquen remeis absolutistes davant de fets relatius, per què una robatori pot tenir dues vertents, la maldat per la maldat, o bé la necessitat per la vida. La mort, també en defensa pòopia o per odi. Si els humans tinguèssim tots una consciència del que signifiquen la vida i la mort, tindriem un respecte més acurat envers les persones i les col·lectivitats. I aquest respecte l’han de defensar també els polítics i la pena de mort és una solució contra natura. Sóc molt conscient que és molt difícil en el context social dels nostres dies, resultat de milers anys d’història, però tenim experiències de com s’avança amb el treball i l’estudi constant a tots nivells que porten més benestar, però que al segle XXI la mort sigui una sentència per la pau és una contradicció, una injusticia i una desigualtat inconfesable en diferents nivells socials. És inxeplicable que a ple segle XXI existeixin sicaris que maten per diners; és inexplicable que malgrat l’esforç de molts pensadors el concepte d’ésser huamà no sigui el centre ordenador de la política i s’hagi traspassat al diner. I per què la mort éstà gairebé a l’ordre del dia en la justicia i en la criminalitat? Per què senzillament no es respecte la integritat de la persona i no es treballa com cal en el seignificat de la paraula llibertat. La llibertat és saber allargar la mà i convèncer al cointrari, no apretar ràpidament el gatell de la pistola per teure’l de davant, i  moltes vegades és un innocent. La defensa de la vida i la mort de les persones és també funció del govern i de la justicia. I disortadament la solució:presó i pena de mort. També les morts socials poden ser crims. Empresonar a un innocent és  un crim semblant a una pena de mort. I quants innocents pateixen la presó i dissortadament quants innocents han estat executats? La política i la justícia necessiten un reciclatge d’humanisme i un concepte d’alló que significa viure i morir. La vida i la mort són dues germanes que ens acompanyen al llarg de l’existència. L’actualitat del ser demana  poder fer i estar en una convivència solidària i pacífica. Dit amb paraules populars la vida és curta i cal aprofitar-la. La política actual ajuda a aprofitar la vida o a matar-la? Si respectès la idea de la mort es dedicaría més a respectar la vida.