El govern d'Espanya trepitja les ratlles vermelles de la dignitat

La dignitat de les persones i dels pobles cap llei les pot oblidar, millor dit, cap autoritat, política o judicial, pot manipular la llei per imposar altres idees. La Constitució Espanyola és prou clara al respecte, com ho són també els tractats internacionals signats per l’estat espanyol i d’una manera particular la Declaració Universal dels Drets Humans. I és significatiu les veus de Catalunya, Espanya, Europa i del món que denuncien aquesta vulneració. La dignitat qué demana? Senzillament poder ser una persona íntegra amb totes les necessitats bàsiques, com a mínim, cobertes. I el tracte de l’estat contra Catalunya cada dia que passa posa més obstacles al compliment d’aquestes necessitats. I és francament insultant escoltar declaracions de la vicepresidenta del govern parlant de la “demolición” del govern de Catalunya. Les paraules d’ella i d’altres representants del PP destilen un odi que és incomprensible en una democràcia. Empresonar perquè es pensa diferent és un  greu delicte contra la humanitat. Defensar la llibertat i la independència del teu poble és un dret natural del procès progressista de la història. Tots els canvis mundials han tingut el seu orígen en idees, unes millors que altres, però idees. Per què Espanya va descobrir Amèrica? Per casualitat, segurament, però amb una idea central. Quina era la idea de l’edat mitjana, que sí va canviar Europa i va fracassar en el model de canvi? Una Europa unida sota la presidència del Papa sobre l’emperador i va nèixer l’Europa de les nacions. Per què la guerra civil va canviar l’estat espanyol? Per una idea amb pretensions de salvadora. Per què els anys setanta del  segle passat es va passar d’una dictadura a una desitjada democràcia? Per una idea d’un model més desitjable. I ara, també es basa en una idea per assolir una millor democràcia que afavoreixi a les persones en la seva dignitat, malmesa pel domini del diner. Es defensa el poder dels pobles en una globalitat democràtica respectuosa amb les persones i les col·lectivitats. I aquest respecte no es basa en l’avarícia de ser millor que els altres sinó de que tots els pobles gaudeixin intel·ligentment i racional dels drets de ser, estar i fer. Una Europa global no serà mai possible amb la democràcia actual. I Catalunya no rep de moment el suport internacional que necesita perquè no agrada la defensa del model democràtic que defensen els catalans. I de moment la política espanyola que Europa recolza trepitja les ratlles vermelles de la dignitat catalana, en l’educació, en el  treball, en la sanitat, en el lleure, en la cultura i en el civisme. El pensament català, malgrat Catalunya ser desitjable econòmicament, no ho és filosòficament, ni política. I el contrasentit hustòric, penso rau en aquesta tesi, precisament perquè es tem la força de la cultura. De totes maneres crec que Catalunya assolirà la independència perquè Europa no pot fer marxa enrera de les seves bases fundacional si vol continuar sent una Europa Unida..