Les diferències físiques no són signe de desigualtat en la
veritat humana, són exigències d’una realitat de convivència. Només aquestes
diferències fan possible la continuitat de la humanitat. I el deure és tant de
l’home com de la dona. Des de la meva creença en un Déu creador tinc la seguretat
que la millor imatge de Déu de la humanitat està en la veritat de l’amor creador
d’un altre ésser humà. I aquesta realitat és impossible sense la unió d’un home
i una dona. És, per a mi incompensible, que la humanitat en el segle XXI, hagi
de manifestar amb manifestacions i vagues el mandat primer de pobleu la terra i
organitzeu els pobles. No hi trobo cap altra explicació que la manipulació de
la llibertat en la diferència per part dels homes. Ho he dit i escrit moltes
vegades i ho continuarè escrivint que s’ha manipulat el missatge de l’arbre del
bé i del mal i en particular la famosa poma. Alló que veritablement s’ha manipulat
és la comprensió i la veritat de l’amor, que és imprescindible per a la subsistència
humana. I dissortadament a ple segle XXI la subsistència que ha de ser obra de
l’amor ha canviat de protagonisme i és obra del diner. El diner dóna poder i
dignitat i en aquesta filosofia també hi ha representada la dona. I el
problema, per aquesta circumstància, s’agreuja però aquest greuge ha provocat
que la part més perjudicada, la dona, hagi aixecat la seva veu amb més força reclamant el seus drets. Per què en la subsistencia
de la humanitat els deures han de compartir-se. No n’hi ha prou amb l’acte d’amor
per engendrar, hi ha altres accions de les que l’home s’ha inhibit massa i la
dona justament reclama la paritat. Paritat en l’engendrament, paritat en la
manutenció, paritat en l’educació i paritat en el treball que possibilita el
benestar. I en aquesta filosofia la veritat de l’home hi té i ha tingut al
llarg de la història molt a desitjar. El dia internacional de la dona que se
celebra, avui, 8 de març no és una festa i tal dia farà un any, és un missatge
de la igualtat i dels deures, que home i dona, han de compartir per assolir una
convivència pacífica en la familia, en la comunitat, en la nació i en el món.
Per què la familia, la comunitat, la nació i el món no assoliran els seus
objectius sense l’aportació de l’home i la dona. I aquella dita tan corrent de
la dona a la cuina a rentar plats, al segle XXI no té raó de ser perquè a la
cuina hi ha de ser ell i ella. I la cuina és la continuitat del benestar
familiar, el benestar de la col·lectivitat, el benestar del país i el benestar
mundial. Per que la pau si no la treballen dones i homes no serà mai verdadera.
Però cura, l’experiència ens parla de la masculinització de dones en el poder i
aixó és un risc d’augmentar diferències, com també ho feria la feminització d’homes.
Només el respecte a la identitat física i psíquica de les persones en les seves
diferències en base a una bona intel·ligència farà possible la pau. Benvinguda
la lluita femenina per la igualtat, igualtat a tots nivells en la creació del
benestar familiar, comunitari, nacional i internacional. I en aquesta lluita hi
és capital l’economia on dones amb poder, avui, no fan cap honor als drets del
feminisme. Exemple el Fons Monetari Internacional i Ministeris espanyols. Només
les dones alienes al poder, les del poble, poden orientar la lluita per assolir
els objectius. El dia Internacional de la dona ha de donar una nova orientació
en la igualtat de drets.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada