Diners per a la guerra, armes contra la pau

Quina Espanya vol configurar l’estat espanyol? Al ciutadà humil, que per viure dignament depen d’una pensió o d’un sou, que no cobreix  les mínimes necessitats, quins sentiments han de despertar-li les notícies d’un estat que no té diners pels jubilats i dedica mils de milions a comprar material militar i avions de combat? I mentre, es descobreixen noves corrupcions com les del ministre que durant dos anys cobrava al mateix temps la jubilació? La defensa del territori és una obligació que cal complir, però per damunt del territori hi ha les persones. I a l’estat espanyol hi ha alguns milions en situació de pobresa i fins i tot extrema. Peró la notícia de la compra d’avions amb o a Alemanya si llegeix un altre sentit, una jugada económica, en situació de fallida, per presionar la justícia alemanya per lliurar el President Puigdemont a la justícia espanyola. Les coincidències massa sovint són missatges comprometedors. Només hi ha una circumnstància que em satisfà. El gran valor polític internacional del President Puigdemont que l’estat estigui disposat a una tal despesa. Per altra banda, el meu dret a pensar, em porta a veure-hi una molt greu corrupció política. És curiós el fet en un govern que no respecte la democràcia imposada per ell mateix. Obliga a unes eleccions i com perd, no respecta el resultat. No és prevaricar un tal comportament? Més de dos milions de persones es mereixen un respecte. I no és correcte la postura dels partits unionistes perdedors en la contesa amb un resultat que no arriba al milió i mig de vots. Apoderar-se com a propis els vots nuls i les abstencions és una demostració d’una corrupta política. Els que no han votat poden estar en desacord tant amb uns com en els altres. No tenen pes en la democràcia. Ni els independentistes els han convençut, ni els unionistes. Més respecte a la voluntat de les persones. Com més respecte també en el judici que es fa de comportaments no violents transformar-los en violents per poder argumentar. Francament la imatge política de l’estat espanyol vista des de la meva humil talaia és una trista i pobra imatge sense idees i sense voluntat de tenir-ne. Els fets demostren i fan pensar que els arguments més favorables són els de la força. I aquest no és el camí del progrès democràtic.

Un fet és cert, Catalunya ha posat en questió la democràcia europea. I L’estat espanyol vol demostrar el contrari. Pot en un primer pas sortir-se’n amb l’extradició del President, però serà el primer pas, no l’últim. Ho fa pensar la premsa internacional, les errades de l’estat espanyol, l’opinió de cada dia de més polítics internacionals i sobre tot la fe d’un poble que ha obert els ulls del món. I repeteixo Puigdemont està escribint la història d'un gran polític mundial. Nelson Mandela q.e.p.r., m’hi fa pensar. La trajectòria té semblances. Els quatre capítols de la série “l’orìgen de Catalunya” em van fer creure que el camí de les derrotes ens obra, al segle XXI, la porta de la victòria. Derrota de les armes amb l’argument de la paraula.