Persones dignes

Ser una persona digna és la condició fonamental per poder constituir una societat en pau. Quan aquesta pau no existeix, la conclusió no es fa esperar, no es respecta la dignitat de moltes persones. La base de les guerres respon al poc respecte a la persona. Una persona digna, sigui cristiana o no, és imatge de Déu. Moltes persones no ho saben i ho són. La imatge de Déu, avui, segle XXI, en el món fa nosa. I fa nosa perquè és una acusació directa a la corrupció moral, económica, política, religiosa, cultural i social. El món del segle XXI aparta Déu de la seva vida i per aquest motiu fa impossible la vida a les persones dignes, que són la seva imatge. La política mundial és atea i la proba la tenim en la gran majoria de gent que mort cada dia pet la injsutícia de les armes i per la manca d’aliments. És una llàstima però avui la dignitat es fonamenta en els càrrecs i els èxits, no en el dia a dia de la vida. Un pobre sense sostre amb tota certesa és més digne que un governant. Un tot manta amb tota seguretat pot ser més digna que un gran comercial. És alló “del color del cristal con que se mira”. Avui la dignitat està en els èxits no en la defensa de la vida i no en la lluita diària. Una pobra mare que es prostitueix per donar pà als seus fills és més digna que molts d’aquells que es donen cop al pit en un banc de les esglèsies

. El gran problema de la societat del segle XXI no és el terrorisme, és la manca de respecte al dret a ser digne. I aquest poc respecte és causa també del terrorisme. I aquesta referència continuarà estant vigent mentre la indústria de les armes sigui una font de riquesa pels estats més poderosos del món. La pau no la proporccionaran mai les armes. On predomini la força de les armes sempre hi haurà persones que se senten marginades i es rebel·len. I els governants no analitzen mai la causa de la rebelió sinó que amb la llei, que el poder s’ha

donat, condemnen injustament perquè la primnera raó de la injustícia rau en la manca de la paraula. Dissortadament, avui, la paraula de l’innocent no té valor, és argument en contra. I les presons n’estan plenes. I la història ens recorda la mort de massa presos innocents. Els predicadors de la pau han estat víctimes de la justícia humana. Jesucrist és l’argument més emblemàtic . Gandy, Luter King els noms més reconeguts internacionalment. Però, avui dia, a les presons hi dormen innocents per defensar una idea dels drets dels pobles. Xirinacs, no va morir a la presó, s’immolà ell per la pau del món, però va patir la injustícia de la presó. La política del segle XXI no és la política de la gent, és la política de l’economia i davant del déu diner la bona persona perd el seu valor. I la pau només serà veritat quan totes les persones siguin respectades pel valor de la seva dignitat.