La cultura no són només els objectius assolits sinò que més
importants són els subjectes creatius, que amb intel·ligència i passió fan
possible el progrès. Sacrificar subjectes implica allunyar enemics. I aquesta
filosofia es practica a l’Estat Espanyol des de segles enrere i el govern
actual n’és un bon deixeble i continuador. No respecte la capacitat cultural d’equelles
col·lectivitats que no pensen com ell. Dissortadament la política no ha estat
mai un agent cultural creïble i eficient. La cultura a la pell de brau l’ha
salvada la gent i només la gent perquè el govern democràtic ha desmentallat la
lluita del temps de la dictadura defensant el dret del treballador a estudiar a
la universitat. No ha fet cap esforç per crear un programa d’educació en el que
es respectés les peculiaritats de les diferents nacions i regions d’Espanya. Ha
programat al marge dels docents i així va l’ensenyament dominat per la política
i amb el fracàs de no haver pensat en un programa de treball que donès feina
als estudiants en les diferents especialitats. És un fracàs d’un estat
controlat per l’egoïsme del diner. No és estrany que la cultura l’espanti. Amb
capacitat creativa de la gent quan s’oposa a la llei, el primer que fa l’estat
és acusar-la de delictiva, no té la voluntat per manca de capacitat, de seure a
la taula i a parlar del problema. La prova d’aquesta mancança ens la dóna l’enviament
de les forces d’ordre per acallar la veu del poble.
I per més inri, l’estat
només escolta les acusacions, certes o no, de les forces de seguretat. És inacceptable
el paper que es fa jugar a la policia i a la guàrdia civil. Guardonant accions
policials ho blanquegen tot, però no sempre els hi surt com volen i fant el ridícul
a Europa quan van intentar guardonar a la policia alemanya que va detenir el President
Puigdemont. I un altre exemple clarificador de la voluntat de l’estat l’ha
donat el Ministre enviant funcionaris
a
recolzar els guàrdiacivils suposadament criticats per uns Mestres, que són un
exemple de ciutadania. La parcialitat és la norma d’actuar contra Catalunya.
Però sortosament no ho aconseguiran. Catalunya és més intel·ligent perquè és
més humana. Si no ho fos no hauria superat tres cents anys de la persecució
iniciada per Felip V i ara curiosament Ciutadan’s vol fer Batlle de Barcelona
un exministre francés fracassat al seu país, malgrat haver nascut a Catalunya.
La cultura de la gent derrotarà la dictadura del poder. És una norma històrica.
I la cultura de la gent no són només les escoles i les universitats, ho és
també la veu creativa dels treballadors que defensen amb les vagues els seus
drets, ho són les manifestacions dels moviments populars que defensen la
llibertat, ho són també les manifestacions femenines demanant
respecte a la
seva integritat, ho són també les de gais i lesbianes cridant que també són
persones, ho són els venedors ambulants que lluiten per la seva subsisténcia,
ho són les persones que es qaueden sense sostre per culpa d’una política
dominada pel diner. És el crit i el clam de la majoria de la humanitat que
demana respecte als drets de ser persones a tots nivells i la política es fa el
sord. I la política, creu que inculturitzant la societat tindrà les mans
lliures. La força ja no fa por a la gent. La por a la gent sí que espanta a la
força del poder. I la por que es panta, té un nom, cultura de la gent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada