Una pregunta a la direcció dels tres partits: teniu clara la
vostra fidelitat a les sigles? Els tres us definiu com a partits, per tant
confesseu que només sou una part però de fet no. Partit popular. Primera contradicció,
popular vol dir de tots els ciutadans i les sigles no ho diuen i els fets
encara menys. De veritat és un partit per a tota la gent del poble. Feu molta
diferència entre uns ciutadans i altres i la realitat diu que no treballeu per
a tots, perquè els fruits de la vostra política econòimicament només se’ls
emporta la cúpula. De popular, res de res. Una paraula per quedar bé. Si de
veritat fos popular no hi hauria tans corruptes, òbviament que la corrupció està
a d’alt, no abaix. Per pensar-ho i reflexionar.
PSOE, partit socialista obrer espanyol. De moment comença
admatent parts. Diferència en les idees, socialista, obert a tota la societat i
com el PP també fa fallida, no és obert a tota la societat. És un partit dels
obrers pels obrers espanyols. És veritat? Són obrers els socialistes de la
cúpula esdevinguts milionaris. Els fets demostren que és important per la
cúpula, només cal donar una ullada a la realitat. I l’objectiu d’ajudar l’obrer
no es compleix, perquè qui ajuda el partit, avui, és al poder que el taca també
amb corrupcions.
Ciutadans, amb el nom comença amb una gran separació, segons
el nom és un partit masclista, perquè només és pels homes, ciutadans, no les
dones, ciutadanes. Quan es bateja una entitat cal tenir cura. De bon principì
és un partit manipulador, separatista. I curiosament es presenta com el més
unionista de l’estat. Per altra banda és el partit que més es vanagloria de ser
global, per a tothom, i la seva política econòmica té una clara direcció, els
grans i la demostració està en el fet que segons el seu president la nòmina del
president de l’estat ha d’estar a l’alçada dels multimilionaris. També és un
partit que el sentit de les paraules és el que li dóna ell, no la cultura. Per
exemple, ser independentista és ser delictiu. Tota una lliçó democràtica.
Ciutadans es presenta com un partit que treballa per les seves cúpules.
Un bon exemple democràtic dels anomenats tres grans partits
espanyols. Personalment no em sento de cap.
La foto de Xirinacs palesa com la política és incapaç de dialogar amb la intel·ligència que li demsotra les seves errades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada