Vos teniu la responsabilitat de garantir-la a tots els
ciutadans de l’estat us agradin o no. Les diferències no són enemistats, són
arguments de progrès si es saben tractar. I l’anàlisi dels fets em diu que la política
espanyola no en sap.I no en sap per una raó molt concreta, és esclava de la
llei i un esclau no pot tenir opinió. I la democràcia no és aixó, tot el
contrari, la llei és esclava de la gent i els governants han de ser prou
intel·ligents per defensar i garantir la voluntat popular. Quan la sobirania
ciutadana es manifesta no es pot prohibir amb la força, s’ha de convèncer amb
el raonament. El raonament amb el poble, no amb els seus representants i si és
amb els representants respectar la veu que el poble els hi dóna amb les seves
manifestacions. I la política espanyola no ho fa i aquí comença la falsa
normalitat que esdevé anormalitat. Respondre un problema amb la força policial
és una anomalia i sobre tot quan no hi ha desordres públics i quan es respon
inventant desordres inexistents l’anormalitat encara és més greu. L’anormalitat
és fer una política que els provoca per manca de democràcia i poc respecte a
les persones. I no em refereixo només a Catalunya sinó a tot l’estat. A
Catalunya la Guàrdia civil no va ser apedregada i la resposta cívica l’heu
convertida en delicte, a Algesires fou apedregada i pitjor i el Ministre Zoido
la valorada de fets descontrolats. Diferent valoració dins la normalitat. Un
cantant ha estat empresonat per una cançó dintre la llibertat d’expressió, i
Jiménez Losantos demana bombardejar Barcelona i matar independentistes i qué i
ha respost la política espanyola permetint-li una dia sí i un altre també els
seus delictes verbals? I encara més, José Garcia Dominguez, en Libertad
Digital, del 28-05-13 insulta greument els catalans i les catalanes dient entre
altres arguments que “el cociente intelectual de los catalanes y catalanas… es
muy inferior al característico del resto de los habitantes de la Penínssula
Ibèrica”. Aixó no és delicte per Vos, sinò llibertat d’expressió. L’article que
he llegit és de jutjat de guàrdia i els responsables de l’ordre públic i els fiscals
responsables de la legalitat no mouen un dit. Aixó és normalitat? És nornalitat
en el món de l’ensenyança que la manipulació de titulacions no sigui perseguida
i en canvi es persegueixi amb mentides uns mestres catalans que són un exemple
de professionalitat? És normalitat perseguir la política económica catalana
quan s’ha demostrat i el Ministre ho confirmà que no s’havia invertit cap euro
pel 1 d’octubre i que desprès el mateix ministre canvii d’opinió per presió
judicial? Es nornalitat que la Comunitat andalusa no sàpiga com s’han invertit
més de dos milions d’euros i la justicia calli? N’hi ha més d’anormalitats i
algunes acusen al President del Govern i no tenen resposta judicial. I no
parlem de l’anormalitat, n’estic convençut davant la llei, de mantenir els
presos polítics per raons que Europa no ha acceptat. Sr. Rajoy li agrairia que
m’expliquès qué entenenu Vos per normalitat. La política espanyola ha d’escoltar
més i millor la veu del poble. Vos governeu Espanya per un marge d’una tercera
part escassa dels vots i no accepteu més del quaranta per cent del catalans
votant el seu president. Aixó també és normalitat. I parlant de nornmalitats el
problema se li fa més greu si escoltem Europa que us parla i no en feu cas i
greu en els incompliments de sentències. I vos ho sabeu. Sr. Rajoy, Espanya,
avui, pateix una política anormal per la manipulació de la llei, i no ho dic jo
quan juristes espanyols i estrangers fan referències a prevaricacions. La Constitució
diu que el poble sobirà atorga el poder. I no és sobirà quan exigeix justícia?
El problema és molt greu en un pretès model democràtic .

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada