Una intencionalitat de diàleg gens creïble

Ni el S. Rajoy, ni el Sr. Juncker em mereixen cap credibilitat amb la seva voluntat de diàleg perquè és un diàleg condicionat. El diàleg ha de ser obert, directe i amb respecte a les dues parts. I l’oferta de diàleg dels dos mandetaris no compleix les condicions d’un diàleg democràtic per més lleis que s’invoquin. Si Catalunya no té President no és culpa dels independentistes sinó del poder de l’estat que imposa unes eleccions, les perd i no les compleix. Si de veritat hi ha voluntat de diàleg que obri les portes de les presons als polítics i civils catalans empresonats injustament i les portes de la frontera als exiliats defensant els seus drets. A la taula de negociacions hi ha de seure el veritable guanyador que és el President Puigdemont i el seu govern. Tota altra taula és una manipulació de la llei i la democràcia. Per què tant Rajoy, com Juncker comencen a parlar de diàleg? Senzillament perquè la democràcia europea se’ls hi està girant d’esquena. Una  demostració els llaços grocs en una sessió del Parlament Europeu en el que també es parlà de Catalunya. Les paraules d’un i altre no són res més que signes d’una feblesa que no es veuen amb cor d’aturar. Aixó no vol dir que Catalunya es negui a dialogar, ho ha d’exigir però en les condicions legals adequades. I si aquestes condicions legals les impideix la justícia, la justícia com òrgan democràtic de l’estat ha de demostrar que ho és reconeixent els seus errors. Però l’orgull quan és un egoïsme en el poder es converteix en jo sóc la llei. És inversemblant la persecució que s’està portant a terme contra Catalunya, una persecució que supera amb molt la del règim franquista i que sense cap mena de dubte busca provocar violència per tenir arguments davant Europa. És francament desconcertant l’odi que s’hi endevina a les persones perquè no pensen igual. La persecució de les escoles és una lamentable  demostració d’injustícia social davant de comportaments d’entitats unionistes de filosofia feixista en la que una persona té més valor que el conjunt de tota l’escola. És lamentable que polítics catalans, que gràcies a l’escola catalana també en época franquista, van rebre una educació democràtica, s’hagin canviat de camisa perquè en el seu partit hi havia gent més preparada i al no poder assolir poder s’han canviat de camisa. És una realitat i no cal citar noms. I aquests parlen de normalitat de convivència quan són els primers en desfer-la. Serà difícil el diàleg si l’estat no reconeix la seva part de culpa en el trencament. La democràcia és molt clara. Catalunya fa anys que vol dialogar i qui ara diu que hi està disposat sempre ha dit no. I és possible que el no continui i Catalunya, democràticament amb el vist i plau internacional, digui adèu a Espanya. La pilota és a la teulada de l’estat espanyol.