El respecte a la identitat és un dret natural que cap llei pot pervertir.

En la política actual de l’estat espanyol és esfereidora la manera com s’inculquen els drets naturals de les persones. A la pell de brau tan espanyol és el català, com el gallec, com l’euskera i com el castellà. L’haver-se escollit com l’idioma de l’estat, el castellà, no li dóna cap superioritat en el tema dels drets naturals. Hi ha situacions a la vida que un jurament requereix la complicitat de la identitat de la persona que jura. Personalment per a mi jurar en castellà no és un jurament vàlid perquè no sóc jo en la meva integritat, i la llengua és part d’aquesta integritat, el castellà és un valor afegit no integrador, sinó amistós. Quan en un Senat s’invalida el vot en català, es desnaturalitza la identitat de la persona i es nega personalitat a un ciutadà que parla una llengua espanyola que no és castellana i l’estat té l’obligació de respectar tots els idiomes que es parlen en el seu territori. El comportament del President del Senat i dels Senadors del PP burlant-se de la Senadora catalana és una demostració més de la feblesa de la democràcia de l’estat espanyol i de la manca de respecte a les persones, que amb la seva identitat, aporten aquella col·laboració política que els seus votants els hi han encomenat. Una escena verdaderament inconcebible en una democràcia europea. Però curiosament un altre exemple i en aquesta ocasió protagonitzat pel Jutge Llarena. Mireia Boya, citada a declaradar per desobediència li manifesta que és injust aquesta citació per demanar una votació, com també ho és empresonar per rebel·lió Carme Forcadell per haver permés la votació.

La resposta incomprensible demostra l’estat d’ànim del jutge contra Catalunya, quan li contesta:”Si vol, la processo per rebel·lió”. La instantaneitat pot produit respostes fora de lloc, però la instantanetat també demostra la psicologia de la persona. Amb la Constitució a la mà em causa una tristesa inmensa per l’odi que es respira en la política espanyola. I alló que és pitjor que l’odi argument està provocat per tenir proves. Sé que és molt agosarada la meva afirmació, però la resposta europea a la justícia espanyola és força preocupant per significativa. La meva opinió es fonamenta en el Preàmbul de la Constitució, en l’article que defensa el dret d’opinió, i en el que afirma que els ciutadans són sobirans. L’incompliment d’aquest tres apartats desautoritza d’arrel l’aplicació del 155, que tampoc és superior a la llei natural.