Espanya només recuperarà la dignitat amb una Catalunya Independent

Les paraules se les emporta el vent. Paraules dites envà. Però paraules que qui les diu sembla que se les creu, malgrat no t’estigui segur. No em refereixo a Catalunya.  L’actual Govern de l’Estat Espanyol sap molt bé que el seu prestigi internacional minva. Minva en el Parlament Europeu quan un seu representant és sancionat amb deu anys de decissió. Minva, es digui el que es digui, quan el President de l’Estat Espanyol és l’únic president que no assisteix a una reunió en que es tracta de Kosovo, perquè Espanya no la reconeix, però cinc estats que tampoc la reconeixen, sí hi són presents. I per rentar-se les mans davant del món diu que en aquesta decissió no hi té res a veure la situació de Catalunya. I tant que hi té a veure. La política internacional, penso, ha de prescindir d’amistats, ha de dialogar sobre idees i solucions. Des de la meva visió, és un acte de covardia política. Dissortadament, Espanya perd credibilitat en massa fronts. També en la justícia. També en la premsa. També en l’economia, malgrat es parli de creixements, que la societat no experimenta, tot el contrari. La política espanyola està donant una imatge d’alló que no és la política. I Catalunya està en el rovell de l’ou. Els grans partits la tenen en el seu punt de mira i disparen fort, però malament. En primer lloc han de començar a pensar com es defensaran, quan arribi el moment, davant la política europea. És una pena, no que vuilguin tenir la raó, és que no acceptin que els altres també tenen dret a tenir la seva raó i s’agreuja quan no se’n vol parlar i només es posa davant  per davant la llei. Cap país del món avançat ho ha assolit gràcies a la llei. Tot canvi de progrès presuposa un incompliment d’alguna llei. L’atac de l’estat contra Catalunya en nom de la llei és terrible, però pot tenir o té dues cares, i ser un boomerang. En aquest atac es vulneren normes europees signades per Espanya. I el Govern ho sap. I la justícia europea, també. I arribarà el dia, que s’haurà de complir. La imatge que dóna en relació a Catalunya és que no compleix la llei perquè es manipula i es vol manipular més encara, segons Pedro Sánchez, per anar contra Catalunya. És molt democràtic modificar les lleis a les teves necessitats. Tot un exemple d’intel·ligència legislativa. Al Govern Espanyol li fan d’amics dos consellers no fiables, PSOE i Ciutadans. No tenen credibilitat, respiren odi les seves propostes encara que afirmen que volen normalitat. La primera condició rau en el fet que tampoc les seves persones són massa creïbles per culpa de corrupcions. Jo no dic que a Catalunya no ni hagin però amagar una corrupció per atacar-ne una altra és signe de més corrupció encara. Estem en una etapa històrica de crear credibillitats i dissortadament els partits polítics, tots, es miren massa el melic i els cega el poder. I un cec,lo normal, és que caigui. Malgrat tots els imponderables sóc optimista i estic convençut de la independència de Catalunya i que en el seu moment l’Estat Espanyol li donarà les gràcies.