El menú DNI em fa sùbdit espanyol i vos sou el meu president.
I aquest document reconeix que sóc sobirà. Conseqüentment tinc tot el dret a
pensar i la Constitució m’ho reconeix, menys vos. Les persones polítiques i no
polítiques les heu empresonades perquè són independentistes, només per aquesta
raó, perquè no en teniu cap altra, malgrat la manipulació que en feu fer dels
fets. I en una democràcia aquesta conducta és molt perillosa i una renúncia a
la seva filosofia. Jo em sento empresonat amb els meus representants escollits
legalment i vos heu pervertit el resultat d’una votació, que legalment el
primer pas que calia fer és alliberar els empresonats i permetre la tornada a
Catalunya dels exilliats a Europa. Heu tractat la veu del poble de paper
mullat, amb el greuge que la Constitució està del costat dels votants. Quan una
llei no és acceptada per una col·lectivitat raonable de sobirans no és
necessari canviar-la peró sí ho és el compliment del seu esperit reconeixent el
dret que vos no heu revonegut. I aquest comportament és anticonstitucional
perquè alló que primer calia fer és parlar-ne com a demòcrata que diu que sou i
no ho heu fet. Només heu usat la força i la culpa dels sucesos de Catalunya
només és vostra. Europa us està dient que dialogueu i no ho feu. No m’estranya
perquè no compliu les sentències dictades contra la vostra política. Sr. President,
malgrat tot, jo tinc tot el dret de manifestar-me i vos l’obligació d’escoltar-me
i aquest dret m’autoritza a defensar la independència de Catalunya. Davant del
vostre comportament amb el meu poble encara tinc més raons per refermar-me en
la meva idea i per mitjans pacífics i culturals la defensarè. La forma com
tracteu Catalunya, valorada des de la solidaritat política, és el producte d’un
odi de segles que l’estat espanyol viu i no perdona. I no perdona perquè la
societat catalana autèntica treballa des de la cultura en tots els espais d’una
societat i la política és un servidor de les persones amb el deure de respectar
les seves idees i de treure’n els beneficis de tota mena que se’n poden derivar,
també en el camp polític i un dels beneficis, per uns i altres, pot ser la independència.
Perquè no és enemistat, és un factor d’unitat que sap respectar les
diferències. I és per aixó que em sento empresonat físicament malgrat la meva
llibertat de moviments. Sembla una contradició aquesta afirmació, però el mal
que esteu fent amb la vostra política, és el resultat d’empresonar tot un
poble. El meu dret natural a expresar-me ningú me’l pot prohibir i tinc el dret
d’exigir que me’l respecteu complint la Constiutució i aquest respecte vol dir
la llibertat física per a tots els independentistes que en l’actualitat no en
gaudeixen. El dret natural és una obligació de consciència que cap llei la pot
contradir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada