La cultura l'ànima dels pobles

És trist quan la política converteix la cultura en el seu enemic. I és més trist encara quan un ministre dóna una imatge de sorneguer quan la persegueix. Els pobles cultes no estan ben vistos per molts estats. L’estat espanyol no accepta la idea de la independència de Catalunya i ha trobat en la persecució de la cultura l’arma, segons ell, més efectiva. Desacreditar l’escola catalana veient delictes on no n’hi ha. En la guerra contra Catalunya l’estat només accepta el testimoni del desprestigi. No analitza mai perquè el desprestigitador, que està en minoria, presenta insults, massa sovint emprats, per denunciar l’altre d’agressor. En una escola catalana, alumnes de pares contraris a la independència de Catalunya, van provocar els seus companys amb banderes espanyoles sense tenir present que els altres també són persones. S’han patit agressions d’ultradretans contra independentistes i s’ha fet el sord i el cec. La persecució que s’està duent a terme contra les escoles, perquè adoctrinen, no té més fonament que la incapacitat de defensar la democràcia en un estat de dret. El pitjor adoctrinament de la història el va cometre un estat de dret dictador amb la imposició de l’assignatura de “La Formación Nacional” que sembla ser es vol tornar a imposar malgrat el fracàs del ministre Wert. Peró la persecució contra la cultura va més enllà perseguint-la també a l’estranger. L’Associació d’escriptors en llengua catalana havia organitzat un recital de poetes catalans a la Delegació de la Generalitat a Brusel·les a favor de la llibertat d’expressió i l’estat espanyol ho va impedir. Però l’entitat organitzadora  el traslladà al Casal català de Brusel·les amb la participació de poetes més representatius de Catalunya i amb la la presència de València  i les Illes Balears. La política que vol corregir la cultura dels pobles palesa una greu feblesa humana i social i molt més quan la cultura que persegueix és i ha estat capdavanera i enriquidora de l’estat perseguidor. La política espanyola palesa un desconeixedment preocupant de la pedagogía catalana i no enten com escriptors catalans que escriuen en castellà són betssellers a l’estranger. Un argument contra l’assetjament a l’escola catalana. Una política que es deixa dominar per l’orgull propi sense entendre l’orgull d’altri, no és política és odi. I aquesta és la impressió que sento quan escolto el president i ministres espanyols acusant Catalunya. Dissortadament la filosofia dominant de la globalitat es entesa només des de la vessant destructiva de la unificació i no des d’el respecte a la diferència. Manipular la filosofia de la història és el que fa l’estat espanyol però té la complicitast d’Europa defensant que la globallitat només és econòmica, obviant la cultura. Sortosament la cultura sempre triomfa. Curiosament la cultura grega arribà a la Península Ibèria de la mà dels àrabs. Una nota que fa pensar.Com van tractar la cultura els que van expulsar de la península els àrabs? Em fa l’afecte que la política actual a la pell de brau té una mateixa base: expulsió.