Irracionalitat d’una trajectòria política

 La història de la democràcia espanyola és un autèntic joc dels embolics. La sortida d’una dictadura de quaranta anys, a primer cop d´ull, era un respir de llibertat. Dissortadament un respir que no ha superat la instanteneitat. Quaranta anys que han estat una tornada al model dictatorial amb el nom de democràcia parlamentària. Els fets palesen que ha estat una llastimosa relliscada histórica. Per què, em podeu convèncer de que Espanya és una democràcia quan l’estat espanyol és la continuitat d’un “atado y bien atado.” Les relacions amb els partits que tenen opcions de govern, a la vista d’ocell són un relligat de contradiccions, sempre que la contradicció és camí del poder. Les aparences de relacions diferenciades, davant d’una contesa electoral o davant d’un problema d’oberta oposició d’idees i de projectes, han estat sempre aparences davant el risc de perdre el més mínim espai de poder. És una greu irresponsabilitat per part del PSOE i del seu Secretari Nacional presentar-se líder d’una imaginària recuperació histórica contra la corrupció del Partit del Govern, quan el PSOE va fer partit de govern al PP de Marianoa Rajoy. Esperar una sentència judicial contra el PP per voler recuperar el poder és una perillosa reacció històrica perquè el PSOE coneixedor de la corrupció, fou incapaç de barrar-li el pas i per altra banda va menystenir la proposta de PODEMOS. No desitjo la continuitat del PP en el poder, però tampoc m’agrada un estat governat per Pedro Sànchez del PSOE. És inversemblant que en aquesta lluita hi juguin tres partits, dits constitucionalistes, incapaços de complir la Constitució en el món de les idees, perquè no eren les seves. I l’incompliment constitucional és un greuge històric molt perillós .L’orientació política de canvi de govern pot ser una oportunitat desitjada, però mal generada pel PSOE, però senzillament qui hi perderà más amb aquest joc seran els honestos ciutadants espanyols. No dic només el catalans, perquè el PSOE és la continuitat Política del PP com es despren de les paraules de Pedro Sànchez, però el socialista, com el popular. s’enfronten la destí de la història i Catalunya no té marxa enrere. La paraula “prevaricació” sobre l’article 155, tan estimat pel PP com pel PSOE cada dia pren més força i més volada. Com independentista no és el camí que més m’agrada però la llei em dóna la raó i el procès de la història també. El procès universal i el procès propi de l’estat espanyol que porta molts anys de retrocès i aquest no s’atura. Els  moviments polítics espanyols davant la moció de censura seran sense cap mena de dubte un nou i valuós argument. Perquè la realitat s’espervera davant la irracionalitat.