ETA ha deixat d’existi

L’entitat com opositora al sistema s’ha disolt, però es disoldran també els sentiments i les idees?  Les idees no tenen perquè desaparèixer, alló que s’ha disolt és manera de defensar-les. La veritat de cada persona palesa cromatismes  nolt peculiars que la diferencien de les altres. I aquestes veritats creen formes de vida. El terrorismo és una forma de vida o una consequència de com se relacionen les diferències? ETA va nèixer per defensar un model de vida politic per al seu poble i les circumstàncies van donar pas a la violència. Però aquesta violència va ser va ser originada per una altra. Defensar una idea és terrorisme? Per què i quan es passa de la veritat a l’error? L’error és un resultat de la llibertat. L’ésser humà que és lliure té dret a equivocar-se però el deure de sortir de l’error, per aixó és intel·ligent i capaç de raonar. I quan una idea és veritat per un sector i error per l’altre, els dos sectors, que suposadament són intel·ligents, tenenen el deure de relacionar-se i dialogar per arribar a un acord. I quan una idea lícita de defensa d’unes llibertats no és respectada i, a la vegada, és atacada es produeix un efecte d’odi i persecució en ambdues bandes, una en nom de la legalitat i l’altre en nom del dret natural. Penso senzillament que l’error ha esdevingut la veritat de cada model polític. ETA no hi és, però el sentiment de país i la idea de llibertat continúa i aquesta realitat que és connatural a la naturalesa humana fa que la pau suposada no és verdadera. I el tema s’agreuja quan el President del Govern per tota resposta no demana diàleg sinò proclama que continuarà la persecució dels suposadament derrotats. Un doble demostració que la pau al País Basc és una il·lusió. Personalment pensó que la situació de tranquil·litat no és mèrit de la força sinò de la voluntat dels aberzales autènticament demòcrates que va acceptar també la presó per defensar la pau. El món aberzale, no el conec prou bé, però estic convençut que amb la  seva intel·ligència i passió és el veritable artífex de l’anomenada pau. I amb tota sinceritat les paraules del President del Govern m’han decepcionat i demostrat que al seu partit l’interesa la guerra contra ETA per a conseguir vots. No sóc només jo qui ho pensa. Tots els presos d’ETA són cupables de delictes ded sang? Segurament, no. I per contrapartida li pregunto al President, són a la presó els veritables responsables de les víctimes dels GaL, quina pràctica era també terrorisme, i exercida per el govern de l’estat? Amb tota certesa li dic que no, i el Govern actual ho sap. On és la justicia, que tant es presenta com un acte de democràcia? Ara que s’ha creat l’ambient favorable per el diàleg, contradictòriament, és el govern que ni l’esmenta. Continuo pensant que els veritables artífex de la desitjada pau a Euskadi han estat el poble basc i els aberzales. Donem pas a la història i ella ens dirà la veritat. La veu del poble és la veu del sobirà que dóna licitud a la llei. ETA ha deixat d’existir, però la política del govern ha entès el missatge?