Des de la meva fe, visca Catalunya lliure!

Tu ets rei?, pregunta Pilat. Tu ho has dit. I a la creu hi penja el motiu de la crucifixió: Rei dels jueus. Fins al darrer minut de la seva vida, Crist va defensar els drets del poble jueu. EL poble jueu era un de tants pobles que complia el mandat bíblic donat a la humanitat de multipliqque-vos i pobleu la terra. I Jesús, defensant el seu poble, va complir la seva missió de salvar el món. Crist va arriscar la seva vida per salvar el món defensant la llibertat d’un poble, com es desprent de l’afirmació del seu deixeble Xirinacs quan afirma que qui no està disposat a arriscar la seva vida, no estima el seu col·lectiu. Catalunya és un poble que al llarg de la història s’ha configurat amb un missatge de germanor universal formant-ne part ciudadans provinents d’altres cultures amb un objectiu concret, ser poble. I en aquest col·lectiu s’hi han afegit persones amb la finalitat de destruir-lo i donar-li una altra missió. I en l’actualitat està en el procès de defensa de la seva identitat contra l’atac de donar-li una altra que no és la seva. I curiosament els caps visibles dels drets de Catalunya al segle XXI són perseguits per la justícia espanyola, com el poble jueu ho era per la romana. I com fa vint-i-un segles Catalunya és atacada per la religió, però amb la defensa del màxim responsable. Sortosament el màxim esponsable de l’esglèsia católica ha conviat d’acord amb l’evangeli el text del catacisme que feia referència a la pena de mort, dient que totes les penes de mort són injustes i van contra l’evangeli. Què dirà l’episcopat espanyol, hereu d’aquell que va signar la creuada de Franco, en relació a la resolució del Papa? La mort d’un poble és l’esclavatge del col·lectiu que el formava i matar un col·lectiu és una execució criminal injusta. És actuar contra el programa de la naturalesa que és la manera com Déu actúa en el col·lectiu humà. Canvia molt la questió quan el col·lectiu en questió accepta formar part del model polític d’un altre col·lectiu però gaudir d’un mateix model polític no suposa renunciar a la identitat própia. L’evangeli a les relacions polítiques els hi recomana una única llei, estimeu-vos. L’amor és la llei superior a totes les altres lleis.

I en base a aquesta norma, jo no puc acceptar un model politic de país que no té cura de la dignitat de tots els seus ciutadans i només es preocupa d’una minoria sense importar-li en la pràctica la indignitat de la pobresa. Personalment tinc el dret d’oposar-me a aquest model per formar-ne un altre de més just. I com més m’endinso en la reflexió del model polític espanyol, més em convenço que la meva veritat té el deure, amb el risc de ser sacrificat, de defensar el meun país, Catalunya, com Crist des de la creu, redimint al món, defensava en la història el dret del poble jueu de ser independent de Roma. No em cansaré de proclamar des de la meva fe cristiana, visca Catalunya lliure. La religió és també un servei a la humanitat des de la voluntat de Déu. I en aquest mandat d’estimar, penso que s’ha d’aprofundir molt en la frase, nascuda crec en    la consciència del jovent, fes l’amor i no la    guerra. No és una lleugeresa, és un missatge que cal aprofundir. Tema per a un altre dia.

(Poema visual de Toni Prat).