Necessitat urgent de ser persona

Ramon Llull comença el seu LLIBRE D’AMIC E AMAT amb aquesta metáfora moral: “Demanà l’amich a són amat si havia en ell nulla cosa romasa a amar. E l’amat respòs que ço per què l’amor de l’amich podia multiplicar era a amar”. Senzillament el barem de la qualitat de persona rau en l’acció d’estimar. Quan més s’estima més persona s’és. Dissortadament aquest barem valuador, la talaia del temps ens confirma que també a ple segle XXI està manipulat pels màxims responsables de conrear-lo, la política i la religió. Per no sortir de casa si parem esment en la Constitució Espanyola, la gran llei de l’estat per garantir el benestar dels ciutadans, ens adonarem com es manipula la definició de persona  perquè la política tingui el camí lliure per esdevenir totalitària. I alló primer que fa és desfigurar el concepte persona perquè la seva voluntat no esdevingui argument base. L’article de la Constitució, 1,2 diu:”La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l’estat”. Com ha complert aquesta norma l’estat governat pel PP amb el recolzament del PSOE i de C’s? Minvant el concepte sobirania, començant per no reconèixer la voluntat particular d’un poble d’Espanya si no voten tots els espanyols, malgrat que la Constitució sí reconeix aquest dret. Però encara ha anat més lluny restringir el pensament anul·lant la capacitat intel·lectual de la gent. Com?, anul·lant al màxim la cultura pròpia de cada poble, començant per la  llengua que és el seu vehicle principal de comunicació. I la cultura l’empobreixen no reconeixent els drets de la llengua de cada poble espanyol, no reconeixent el dret de les identitats pròpies dels pobles espanyols, com Catalunya, Euskadi, Galízia, i extorsionant. No es reconeix la sobirania dels pobles d’Espanya quan un dels pares de la Constitució diu: /”El derecho de autodeterminación a través de una consulta electoral significa que la población del territorio donde este derecho se ejerza puede pronunciarse por la independencia o rechazarla. Pero, precisamente porque es un derecho de autodeterminación, sólo se pronuncia la población del territorio que pretende autodeterminarse.” Més clar no pot ser, com tampoc pot ser més clara la manipulació que en va fer Mariano Rajoy amb el seu no. Una demostració més de la manipulació política i judicial que se’n fa de la Constitució i tot a títol autoritari perquè jo sóc el poder i no la voluntat del poble. Conec una mica el pensament de Jordi Solè Tura perquè en el míting que va fer a Granollers per votar per primera vegada democràticament, vaig ser una de les dues persones, pedagogues les dues, que van pujar a l’estrada i vaig defensar el dret de les persones a votar la tendència pròpia, fent esment directe de que el PSUC era un partit democràtic amb tots els drets. La política espanyola del segle XXI ha oblidat la voluntat dels pobles que van votar democràcia i malauradament l’han revertit a una partitocràcia. I l’efecte més perillós per a la democràcia és poder negar el dret a pensar per només tenir-lo el govern que mana. Dissortadament no s’ha avançat pel camí democràtic per què paral·lelament a l’afebliment dels drets de les persones és dóna poder a polítics sense diàleg com el cas de l’estat espanyol, i a polítcs defraudadors de l’economia del seu país i acusats d’alcoholisme, com en el fet d’Europa. Sortosament, davant d’aquesta política inhumana, en el món hi ha persones molt intel·ligentrs que pensen i animen a pensar i posibiliten avançar a la veu popular, com a Catalunya i a Euskadi, aixecant una alerta amenaçadora del  perill que corre la democràcia al món. I entre aquests pensadors pedagogs sortisament s’hi troba algun polític que amb les seves paraules posa en evidència el perill. Però cal ser moltes persones en aquesta guerra i només s’ha aconsegueix amb la millor recepta estimant el ser persona íntegra per damunt dels diners que esclavitzen, sodomitzen i donen el poder a l’odi. L’enemic de la integritat personal és fort i té poders econòmics, cants de sirenes embafadors, però la imatge pobre, camí de la misèria, de la humanitat del segle XXI espero, crec i n’estic convençut perquè les paraules de Ramon Llull que fa set cents anys eren un avís i una profecia, siguin avui la força per facilitar el camí i obrir els  ulls a un horitzó cada dia més clar i lluminós. Pèrò el vencedor serà el poder de les persones íntegres. Aquelles que són amor verdader, que regula les idees i les passions. La victòria final, la llibertat de tots els pobles, perquè el poder l’exerciran amb el vot popular persones íntegres. No serà fàcil, peró s’hi camina. Calen veus potents i engrescadores que animin als verdaders demòcrates que són persones íntegres. Jo ho intento.