La naturalesa regula el programa de la història de la
humanitat que la societat que se n’ha de beneficiar el vol canviar per un altre
creant una altra filosofia o dit d’una altra manera tornant-la obsoleta. Es
crea una ciència tecnológica de selecció humana. Un sistema molt sofisticat amb
ínfules de poder indefint que ja es vanta en l’actualitat que ja existeix
l’ésser humà que viurà mil anys. Sóc una persona que gaudeix del regal de la
natura, programa del Creador, amb una edat avançada. La tecnologia, en especial
la sanitària m’ha priviligiat, n’estic content i agraït, però tinc la impressió
que la política del segle XXI dominada pel diner està manipulant la ciència i
la tecnologia. La ciència i la tecnología al servei de l’ésser humà no poden
oblidar que la totalitat és matèria i esperit i que de la integració dels dos
conceptes s’assoleix la persona. Dedicant l’atenció més en la matèria que
l’esperit es manipula la persona amb el risc de convertir-la en un robot sense
voluntat. I aquest risc hi és, ho reconeixen grans pensadors de la història,
reconeixent algun d’ells la força de la religió en el respecte al globalisme
humà. La il·lusió d’allargar la vida no és cap absurd, ni cap contrasentit. Òbviament
que la tecnologia on pot treballar i de fet hi treballa és en la materialitat
de la persona, però no pot oblidar que entre matèria i esperit hi ha una
realitat integradora que basteix una unitat nova, l’ésser humà. És cert que la
part més fàcil i directa per estudiar és el cos, però aquest cos rep la mà
estesa de l’esperit que amb la seva coordinació que crea una identitat, les
idees i les sensacions esdevenen vivències integrades. Manipular el cos, sense
tenir present la integració, corre el risc de prescindir de la capacitat
creativa alimentada per la intel·ligència i la passió. S’ha d’oblidar la ciència?
De cap de les maneres, és necessària i imprescindible, però en la investigació
de la persona no es pot deixar de banda
l’esperit, present en les idees i les passions, essent la filosofia la seva ciència
orientadora. I dissortadament la filosofia en l’actualitat minva i no té el
suport que li cal de la política que l’ha eliminada del batxillerat i en la
universitat no té la força que abans tenia. El domini de la filosofia va tenir
la seva época molt religiosa, la majoria dels pensadors eren religiosos, que
arraconà el cos i podría dir que sortosament la reacció no s’ha fet esperar i
ara l’estem vivnint. El procès continúa. I precisament el pensament filosòfic
si és germà del pensament científic i tecnològic serà un gran col·laborador que
propiciarà les millores de l’èsser humà en el seu desig d’esdevenir etern. I és
precisament aquest desig l’estadi final de la vida temporal per esdevenir
eterna. Des de la meva simplicitat, respectant el progrès científic i
tecnolgògc, no renego del procès que estem vivint perquè el considero una fita
necessària del programa natural de l’èsser humà que té precisament per objectiu
l’eternitat, que intueixo en el primer capítol del Gènesi i en la mort en creu
de Crist Salvador. Com confesa un pensador actual, la religió no deixa sola a
la humanitat en el seu camí cap a l’objectiu de ser eterna. I quan penso en la
grandesa de la petitesa física de la
persona es quan veig amb més claretat que el jardí terrenal és la fita de
sortida cap el jardí celestial i etern que és la fita d’arribada de la
humanitat. L’existència és el camí. La mort és el pas sota la pancarta
d’arribada. Hi passarà tothom. Com? La veritat del camí donarà la resposta. I
en aquest camí hi col·labora la ciència,
la tecnologia i la filosofia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada