La roïnesa de la política

La història mundial de la política es una veu del poble que clama justícia i la resposta de les institucions espanyoles és la justícia sóc jo. I la política és, ha estat i segurament serà la institució humana que es caracteritza per una veritart: manipular genèticament la identitat individual de la gent dels pobles que volen ser lliures. Sembla una barbaritat aquesta afirmació, però dissortadament la política li dóna validesa. Canviar la identitat d’una persona no és per la política absolutista una immoralitat sinò la raó de la seva existència. Fins i tot el poble que hauria d’haver estat el més exemplar del món, el poble jueu, esdevinguè un exemple de manipulació. I al segle XXI la manipulació continúa sent norma. Es manipulen els drets naturals de les persones per donar prioritat a la restricció de la llibertat dels pobles. No negarè que hi ha, per sort, moviments polítics esperançadors. Llegia ,avui, que a Xile la justicia obligava a la néta  de Pinoxet a tornar els diners robats i

que la justícia d’ Irak portava als tribunals a Busch, Aznar i Blair per crims de guerra, com ja ha fet fa un temps una jutgesa xilena amb polítics espanyols del franquisme. Però l’estat espanyol no en va voler saber res. La península ibèrica no és un exemple d’unitat cultural, podria ser un exemple d’unió de diferents cultures amb la finallitat de respectar la identitat natural de cada ciutadà. Però aquesta unió no hi té cabuda en la filosofia centralista de la política espanyola que no tè cap remordiment, tot el contrari, d’exigir per llei la renúncia a realitats que són fruit de la genètica. No és el mateix obligar per ser el que no ets, que de comú acord i amb una bona entesa que els ciutadans enriqueixin la seva veritat amb intercanvis culturals i socials entre pobles diferents, fins i tot poden arribar a entendre’s per formar un estat, que no és el mateix que unificar diferents nacions en una. I és precisament aquesta política que passa dels consells de la filosofia que pot desembocar en la bancarrota econòmica que està amenaçant l’estat espanyol. El respecte a la identitat de cada poble potenciant les seves cultures és la base indispensable perquè l’economia emergeixi potent, perquè seria l’economia dels ciutadans, no l’economia d’uns pocs, com avui, que porta la misèria a la majoria i només una política corrupta llençada als braços de l’alta economia no se n’adona que aquesta arruina els estats perquè ha arribat a la conclusió que l’estat és ella. El mapa cultural de l’educació ideat per l’estat espanyol dels nostres temps és el culpable d’una Espanya insolidària, que déu el 140% del seu producte interior brut i amb el que no pot pagar el deute de més d’un bilió dos cents milions d’euros. I aquest desgavell és el resultat de la política del PP en els seus darrers mandats. I aquesta política de manipulació també genètica és la que ha desenvolupat i encara el PSOE la continúa degenerant la identitat personal dels ciutadans i minvant la seva capacitat de pensar i conseqüentment la de produir. La solució dels mals d’Espanya és la que proposen Catalunya i Euskadi amb indicisions de Galizia com també amb clares insinuacions de València i Mallorca.

En els pobles d’Espanya existeixen persones amb una identitat qualificada per generar il·lusió, fer renèixer l’esperança i convèncer als ciutadans que la nova política s’enrolarà en el marc de la cultura. Espanya necessita la veritable revolució de la cultura perquè l’economia estigui al servei de tothom. És possible, però no amb la política espanyola dels, diguem-ne, grans partits estatals perquè la seva filosofia és el poder, no el servei de les persones. Només un poble amb persones d’identitat íntegra i respectuosa amb la llei natural i la génesis de la seva existència serà veritablement lliure i preparat per liderar la història. No té cap explicació humana que s’unifiqui sota un mateix programa els diferents pobles d’Espanya. És el gran error històric defensat amb una guerra genocida que la democràcia dels grans partits nacionals no entenen, ni fan res per entendre. El resultat victoriós d’una guerra injusta i il·licita els ha portat al poder i per a ells, aixó es democràcia. La cultura derrotarà la roïnesa de la política o la roînesa de la política continuarà jugant el seu joc?