No a l’homenatge del 17 d’agost

No es pot celebrar un homenatge quan la justícia no mereix credibilitat. No es pot celebrar quan els seus herois estan empressonats i ajusticiats amb el gravèmen d’una prevaricació que pesa sobre l’estat per oblidar, menystenir i no deixar complir el mandat d’unes eleccions manipulades que van donar la raó a les del 1 d’octubre. Prevaricació criticada a Euroipa. La única raó per poder celebrar l’homenatge és una ordre de llibertat al Conseller Forn i al Major Platero i la dels polítics, homes i dones, empressonats a Espanya i els refugiats a l’estranger. L’estat espanyol té dret a presidir, si reconeix els drets dels pobles i de les seves persones. I en aquesta questió pesa sobre l’estat una doble irregularitat: a) tenia informes sobre el cap organitzador de l’atemptat i no van passar cap informació als Mossos d’Esquadra, que malgrat tot van donar al món una lliçó de professionalitat i de dignitat. I aquesta marginació és pública i molt greu. I no s’ha tingut, ni es té en compte. b) el Congrès es va negar a investigar-la, postura política indigna davant el món. Si en la política espanyola hi ha un mínim de dignitat, abans de presidir, ha de corregir els greues i respectar els drets a defensar la llibertat i la voluntat del poble. La veritat és trista, sí, peró no causada per la gent independentista catalana. El rei no és persona grata. Abans de presidir ha de demostrar la voluntat de servir, perquè no pot oblidar que és ell el servidor dels ciutadans i no els ciutadans, servidors d’ell. I si vol presidir un acte a Catalunya ha de recuperar la seva  credibilitat perduda. I no calen les amenaces del President del PP, Sr. Casado,  perquè és ell el primer que s’ha de reciclar i ni té cap dret a assistir a l’homenatge si es fa i els ciutadans tenen tot el dret de manifestar-li el seu rebuig perquè si el seu partit haguès complert el seu deure segurament l’atemptat no hauria tingut l’abast que va tenir.

En aquest tema l’estat espanyol està en deute amb Catalunya, i tant el Rei, com els President del Govern, amb la Constitució a la mà, estan obligats a pagar el deute i a eliminar el greuge. Les víctimes mereixen tot el respecte, peró un respecte democràtic i humà, i el primer que ha de manifestar-lo és aquell que coneixedor del perill va obviar-lo i no va fer res per evitar-lo. No polititzem les víctimes i demanem perdó quan s’ha de demanar per més autoritat que es tingui.

No hi ha cap càrrec  superior a la dignitat de ser persona com ho palesa el Papa Francesc, fent constar en el catecisme catòlic que ningú té dret a condemnar a mort i dictar-ne sentències. La dignitat de les persones en quan persones és superior a qualsevulla llei. Per aixó la dignitat de les víctimes de l’atemptat i els Mossos i superiors seus que evitaren mals majors tenen tot el dret de ser restituits als seus càrrecs. Jo demanaria a les autoritats catalanes que si no hi ha un gest creïble per part de l’estat es desconvoqui l’homenatge. I quan dic creïble per part de l’estat, em refereix`al govern, a la justícia i a les forces d’ordre públic. Si malgrat tot, es fa, demano als catalans demòcrates, independentistes o no, respecte, compostura, solidaritat, serietat amb un comportament digne que exigeix justícia.