Intemporalitat de l’ésser humà

Com més penso i reflexiono sobre la veritat de l’ésser humà, la idea del temps m’empeny a cercar una explicació raonable de la possibilitat d’una continuitat en el no temps. Els temps és un concepte més ampli i extens que el de matèria. O és l’èsser humà que en la seva definició  supera el concepte de només matèria amb la possibilitat que fassi d’enllaç amb el més enllà. La persona en la seva imatge comparada amb la de l’univers és equiparable a una gota d’aigua del l’oceà o a unn gra de sorra de les platges, i  oceans i platges són immensos, com l’existència que és inmensa configurada per éssers humans. Però aquesta criatura tan menuda, insignificant, té amb la seva ment la potencialitat d’intuir l’infinit i definir-lo. I aquesta capacitat em fa pensar en el futur que transcendeix el temps i ha de tenir continuit en un concepte atemporal, qualificat com eternitat.

Racionalment és acceptable aquesta possibilitat, quan l’existència humana té un principi i un fi, la vida i la mort? O tal vegada la mort no és un final sinò l’enllac a l’eternitat? No és cap secret que tant l’home, com la dona porten en la seva psiquè un desig de subsistència, de continuitat. Té algun sentit raonable aquest desig? Si de veritat hi és, per què? El concepte de futur és un concepte transcendent i emmarcat només en el temps és un concepte tancat, no obert. La veritat de l’eternitat va lligada a l’existència d’un ésser superior, que anomenem Déu, i és el creador del temps. Però aquest concepte no és acceptat per les persones que es defineixen atees. Si no existeix Déu, tampoc existeix l’eternitat. Com s’hi arriba a aquesta afirmació. És factible l’ateïsme? Veritablement, un ateu nega a Déu. La a d’ateu no és un no, sinó al marge de… Els filósofs ateus neguen l’existència o esdevé un ésser al marge de la humanitat? Penso honradament que a la humanitat li manca una lectura reflexionada sobre els llibres dels escriptors ateus. Curiosament no neguen el debat sobre el tema. Bertrand Russell, Stephen Hawking,  Nietzche i Jürgen Habermas són pensadors que s’autodeclaren ateus però no es neguen al diàleg sobre el tema. Russell admet debatre sobre els arguments de l’existència de Déu, arriba a l’acord del respecte a l’altre i sap conviure. Títols del seu llibreb són força significatius perquè deixen intuir un rerefons aclaridor. Alguns títols:

PER QUÈ NO SÓC CRISTIÀ, MISTICISME I LÒGICA i RELIGIÓ I CIÈNCIA. El punt de vista dels ateus és també interessant i molt més quan hi ha diàleg. Stephen Hawiking és declarava ateu i és seva aquesta frase:”Recorda mirar cap amunt a les estrelles i no als teus peus” i és molt significatiu que el seu funeral se celebrès a l’esglèsia anglicana Sta. Maria la Major. A Nietzche se li atribueix la frase sobre “la mort de Déu”, però estudiosos de filòsof dedueixen que es referia a la mort de Déu en l’interior de les persones. I Jürgen Habermàs, de vuitanta nou anys en el seu llibre EL FUTUR DE LA NATURALESA HUMANA  no defuig de l’existència de creients i no creients. No és el pensament filosófic que aparta de Déu i penso que és necessari un diàleg entre els pensadors ateus i els creients que esdevindria enriquidor i fins i tot convincent de la presència d’un ésser superior que regeix l’existència humana. El fet de l’existència humana ser temporal no nega la possibilitat d’esdevir intemporal. Precisament aquest punt és una base ferma que palesa quina és la grandesa de la humanitat, encara que alguns humans basats en la llibertat la manipulin.

El sol fet de l’existència del desig és un missatge d’un altre futur. Quin, el de l’autèntica llibertat. Ramon Sampedro, que demanava el dret a suicidar-se i se suicidà, afirma en el seu llibre, CARTES DES DEL INFIERNO, que la mort era la seva llibertat i per aixó volia suicidar-se. I Lluis M. Xirinacs, que preparà el dia de la seva mort, afirmava que era la porta de la veritat del seu jo, una ofrena a Déu i un sacrifici per la llibertat del seu poble. És intemporal el futur de l’ésser humà? Crec que un diàleg sincer entre creients, ateus i agnòstics ens porta a la intuició que sí. Els llibres bàsics de les religions més importants de la humanitat ho confirmen.