Francament les seves paraules dirigides al President del
Govern en relació a la unitat d’Espanya m’han fet pensar: és possible que a ple
segle XXI hi hagi polítics amb aquesta filosofia? Una persona imparcial, que us
escolti, alló que primer pensarà, quina poca humanitat, encara que us defenseu
dient que les penalitats dels nens també us afecta perquè sou persona. Sr.
Casado a mi m’afecten les penalitats de totes les persones, també les seves,
perquè d’acord amb l’arxiu de les vostres afirmacions n’heu de passar moltes.
Esteu tractant els independentistes, jo sóc independentista, d’enemics
d’Espanya i de terroristes. Llegeixi la
carta al seu fill, la vigília del 5 d’agost de 1937, quan foren assessinades
“Les tretze roses”, noies de 18 a 23 anys per les seves idees, i quaranta tres
persones, totes denunciades per “rojas” i afusselades, jugant-les a la sort a
qui tocava pels indignes guayadors de la guerra. La mare del nen de 11 anys,
quins pares foren executats en la data esmentada li va escriure aquesta carta:
“Voy a morir con la cabeza alta. Sólo te pido que quieras a todos y que no
guardes nunca rencor a los que dieron muerte a tus padres, eso nunca. Las
personas buenas no guardan rencor. Enrique, que te hagan hacer la comunión,
però bien preparado, tan cimentada la religión como me la cimentaron a mi. Hijo, hijo hasta a la
eternidad”. Justiciada per comunista i amb una fe cega en Déu. Oi, que no ho
enten, Sr. Casado.
No ho enten perquè comença per no ser una persona íntegra i
digna. No enten que un cristià pugui ser comunista. I aquestes morts que li he
recordat són fruit de persones del que el vostre partit n’és hereu. Les
vostres, paraules, que no cal recordar, la relació ompliria les pàgines d’un
llibre, són una invitació al delicte, però el vostre delicte té patent de
llibertat, i la veritat delictiva la té segons la seva filosofia de presó. Pels
vostres problemes amb les titulacions universitàries no m’és possible pensar
l’abast de la vostra cultura. Personalment li recomenaria dos llibres: LA
BIBLIA (antic i nou testament) i EL CAPITAL de Karl MARX. No és cap broma. Dos
llibres que li ensenyarien a tocar de peus a terra. No estaría malament que hi
afegíssiu L’ART D’ESTIMAR, d’Erich Fromm i LES MORADAS, de Santa Teresa
d’Âvila. Tindria una idea més exacta de quin és el valor del ser humà com a
persona.
Vos heu dit autèntiques barbaritats, que us fan un trist favor i no
ajuden gens a netejar la mala premsa que d’Espanya té el món per culpa del PP.
Li vàreu dir al President, que volieu col·laborar per què no es trenqui la
unitat d’Espanya. Per aconseguir-ho heu de posar en ordre el vostre partit,
perquè no teniu credibiltat i la situació actual de fallida econòmica només té
un culpable, el seu partit. Alló que primer heu de fer és retornar a Espanya
els milions malversats i no ho voleu reconèixer, fins i tot no sabeu explicar
els destí de més de seixanta milions.. Aquest és un punt flac de la vostra
ràbia contra Catalunya i sabeu perquè i no teniu dignitat d’explicar-ho als
ciutadans. Escolteu el carrer, compliu la Constitució que us obliga i no la
manipuleu més. I quan hagueu reciclat com cal el vostre partit tindreu la
credibilitat dels demòcrates. La carta de la mare al seu fill us fotografia
molt bé. Li he preguntat si era globalista perquè en democràcia un globalista
escolta a tothom, també els enemics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada